Silenci

Entre sorolls externs, veus interiors, pensaments que no afluixen, el silenci l'acompanya cada dia. És el seu company de camí, no se'n separa; no se li fa feixuc ni li provoca cap tipus de malestar. Sempre l'ha considerat un bon amic, un aliat. Senzillament, hi és, no se'n pot allunyar, no vol que fugi d'ella. A vegades, hi troba calma, consol. Però d'altres vegades, la seva presència -dins l'absència de mots, de comunicació- se li fa insuportable. Una relació trencada.

No sap ben bé com explicar-ho: viu amb el silenci, hi conviu, però ara ja no l'escolta, es queda en blanc, bloquejada. Potser ja no tenen res més a dir-se. Està cansada d'esperar, de callar. Està més absorta en els seus pensaments. Ha oblidat que en el silenci és quan més pot escoltar.

Tant de bo aquests dies de vacances l'ajudin a retrobar-se amb el silenci...

Somriure com l'Anna

Avui, dia 26 de juliol de 2001 l'Anna s'ha llevat de molt bon humor… Potser us preguntareu: i qui és l'Anna? Doncs, us podria dir moltes coses d'ella… però m'agradaria destacar, sobretot, el seu somriure permanent (sempre té un somriure per a tothom): avui, però, no li costarà gaire mantenir-lo perquè és un dia molt especial per a ella: és el seu sant i sap que rebrà regals, farà una festa (on s'ho passarà molt bé), se sentirà a gust, se sentirà estimada…Probablement, però, tindrà una desil·lusió quan els seus pares li diguin que no li han pogut comprar les bambes que tant desitjava perquè a la sabateria no en quedaven del seu número (ja se sap, no es pot tenir tot)… L'Anna, però, no es desanimarà (de fet, les bambes se les pot comprar un altre dia en una altra sabateria, no?) tirarà endavant el dia… tornarà a somriure i pensarà en els dies que l'esperen: primer avui celebrarà el seu sant amb els seus amics (de fet, tindran celebració doble perquè també és el sant del seu amic inseparable, en Quim) i els pròxims dies aniran a les Santes (les festes de Mataró); serà un no parar; i és que l'Anna sempre està fent alguna cosa que li agrada…: va a la platja, va de colònies, va a un curs d'anglès, va a una residència d'avis per a fer-los companyia i per distreure'ls…Fer tot això l'entusiasma, l'anima a no perdre les seves il·lusions (tot i que sempre li havien dit que no és bo viure d'il·lusions, que són un engany, una fantasia…). La il·lusió de la seva vida és ser actriu de teatre; ho té clar. Sap, però, que ha de passar dures proves per entrar a l'institut del teatre… Ja se sap: cal que ens esforcem perquè es compleixin els nostres somnis… Cal posar-hi ganes i interès…

Avui, com deia, és el sant de l'Anna. Però, els altres dies què deu fer quan es lleva? Si ja us ho he dit abans, al principi! SOMRIURE, no trobeu que és una bona manera de començar el dia? I per què? Doncs perquè està contenta de poder viure un dia més, Un dia que viurà gràcies a Déu! La vida sí que és un regal, pensa ella…; si més no, cada dia pot veure la natura, estar amb la família i amb els amics, i pot fer un munt de coses més…

L'Anna no és conscient que ella també és un regal per als altres: la seva vitalitat, la seva simpatia, les ganes d'entregar-se als altres encomanaran els que l'envolten a començar bé el dia: amb energia, ganes, il·lusió i bon humor…

I ara ve la gran pregunta: Com comenceu el dia? Qui o què us pot ajudar a començar-lo amb il·lusió? (un amic, Jesús, fer pregària, cantar, ballar…) Què hem de fer per començar el dia amb il·lusió?

Comentari de Jn 15,1-8 (23-07-2010) - Santa Brígida, patrona d'Europa

Durant el discurs de l’últim sopar, Jesús presenta als seus deixebles la paràbola del cep i les sarments. El Pare és el vinyater, cuida amorosament la vinya, l’esporga, la talla, vetlla per ella i vol que doni un fruit que duri sempre; Jesucrist és el cep veritable, gràcies al qual podem donar fruit; i els deixebles són les sarments, són nets gràcies al missatge i al do rebuts, gràcies a haver escoltat la Paraula i a haver-la posat en pràctica.

Jesús ens demana que estiguem en Ell, com Ell està en nosaltres, perquè així donarem molt de fruit i glorificarem el Pare del cel, l’honorarem i farem el que és agradable als seus ulls. Si vivim íntimament units a Jesús, el Fill de Déu, i ens deixem portar per l’Esperit, serem persones que viurem des d’ara la vida de Déu, la vida eterna.

Aprofitem aquest temps de repòs, de vacances, per a apropar-nos més a Déu: essent constants en la pregària, trobant més moments per a la reflexió personal, meditant l’Evangeli de cada dia, participant de l’Eucaristia diàriament, oferint un servei als més necessitats... Preguntem-nos si som al cep o separats d’Ell, si som sarments vives, si ens cal una neteja a fons, quins fruits produïm... Adonem-nos que ens cal acollir més el missatge de Crist, que ens cal retornar a l’Evangeli i viure l’Eucaristia, font i cim de la vida cristiana.

Que ens mantinguem units al Crist per a no confondre la nostra missió cristiana amb els interessos del món. Que la nostra vida es tradueixi en obres d’amor i pau i que seguint dignament la nostra vocació, seguint l’exemple de santa Brígida, patrona d’Europa, aprenguem a cercar el Senyor en totes les coses i a portar una vida a imatge de Crist, l’home nou.

Us envio...

Avui, l'Església contempla com, a més dels Dotze, hi havia molts deixebles que seguien el Senyor i havien estat cridats per Ell. D'entre tots aquells deixebles, Jesucrist n'elegeix setanta-dos (un valor simbòlic, la totalitat de les nacions) per a una missió concreta: sortir pels camins de la vida a anunciar la bona nova de l’Evangeli, comunicant la pau. Els exigeix total despreniment i abandonament complet en la providència divina; i els exhorta a no vanagloriar-se per les coses d’aquest món. El més important és tenir el nom inscrit al cel, participar de les exigències del Regne i viure d’acord amb elles.

El temps de la collita havia arribat i calien molts treballadors. No hi havia temps per perdre, havia arribat l’hora de la salvació. Sortien de dos en dos perquè el seu testimoni tingués un valor jurídic segons la llei jueva. El món sencer era davant dels peus de tots aquells que s’havien deixat seduir per la Paraula de Jesucrist. Calia anar pels camins com heralds de pau, treballadors humils del Regne de Déu.

Des del Baptisme cada cristià és cridat pel Crist a complir una missió. L'Església, en nom del Senyor, exhorta vivament tots els laics a respondre de bona gana, amb generositat i amb promptitud a la veu de Crist, que avui ens convida amb més insistència, i a l'impuls de l'Esperit Sant. La missió no serà fàcil. S’ha de dur a terme enmig de la pobresa, sense provisions, sense imposar res. La missió és urgent i res no pot destorbar-la. No podem tampoc forçar ningú a escoltar-nos (cal acceptar un "no" per resposta) però sí que és el nostre deure anunciar amb coratge la proximitat del Regne, portar-ho tot a la pregària, mantenint una relació viva i personal amb Déu.

Certament, és una tasca difícil voler ser fidel a l’Evangeli de Jesús. Però és una tasca que omple d’alegria i que no ve de l’èxit, el poder, el triomf... Cal que ho tinguem present, com també cal que demanem a l’amo dels sembrats que hi enviï segadors. Cal que preguem no només pensant en les nostres necessitats sinó en una dimensió universal.

Que sapiguem donar raó de la nostra fe, anunciant el missatge d’amor de l’Evangeli. Que la nostra missió estigui centrada en anunciar el Regne de Déu, donant pau, alegria i esperança.