divendres, 23 d’abril del 2010

Comentari de Jn 15,1-8 (23-04-2010) - Sant Jordi, màrtir


En la diada de sant Jordi, nom que en grec significa «pagès, conreador de la terra», escoltem cada any com Jesús presenta l’al·legoria del cep i les sarments: Crist és el cep veritable, nosaltres som les sarments i el Pare és el vinyater que té cura amorosa de la vinya, esporga les sarments de branques inútils, les neteja i vetlla perquè donin el fruit necessari, un fruit que duri sempre.

El Pare vol que donem molt de fruit, que rendim. Espera de nosaltres el fruit de les bones obres, la pràctica de les virtuts. Ens ha escollit, s’ha fixat en nosaltres. Pel baptisme ens ha unit al cep que és Crist. Per tant, posseïm l'element principal per a donar fruit: la unió amb Crist. Quan restem en gràcia de Déu, tots els actes de virtut són fruits agradables al Pare. Són obres que Jesucrist fa a través nostre. Són obres de Crist que donen glòria al Pare.

El nostre fruit depèn de la nostra unió amb Ell. «Sense Ell no podem fer res». Però amb Ell, units a ell ho podem tot, perquè participem de la seva mateixa vida. Cal romandre al cep, no viure desconnectat de Jesús, no quedar-nos sense saba, no assecar-nos més. Esforçar-nos perquè les seves Paraules romanguin en nosaltres i ens facin anar aprenent a poc a poc a viure com Ell. Aquest acostament ens posarà en sintonia amb Crist, ens contagiarà del seu amor al món, farà que ens apassionem pel seu projecte, anirà infonent en nosaltres el seu Esperit. Sense adonar-nos, ens farà més cristians

Sant Jordi es va prendre de debò el missatge de l’Evangeli. Després d’una vida al servei dels altres, donà per Crist el suprem testimoni... Visqué i morí «màrtir», testimoni del seu amor i fidelitat a Crist i als germans. Que com el nostre sant patró visquem l’Evangeli i il·luminem la vida amb el llibre dels llibres, la Bíblia i ens deixem il·luminar de la seva llum, de manera que sapiguem donar raó de la nostra fe.

dilluns, 12 d’abril del 2010

La vida és...

La vida és una oportunitat, aprofita-la.
La vida és bellesa, admira-la.
La vida és un somni, fes-lo realitat.
La vida és un repte, afronta’l.
La vida és un deure, compleix-lo.
La vida és un joc, juga’l.
La vida és preciosa, cuida-la.
La vida és riquesa, conserva-la.
La vida és amor, gaudeix-lo.
La vida és un misteri, descobreix-lo.
La vida és tristesa, supera-la.
La vida és una cançó, canta-la.
La vida és un combat, accepta’l.
La vida és una tragèdia, domina-la.
La vida és una aventura, viu-la.
La vida és felicitat, mereix-la.
La vida és vida, defensa-la.

(Mare Teresa de Calcuta)


Gràcies pel do de la vida!

diumenge, 4 d’abril del 2010

Crist és viu!

Des del primer raig de llum al cel, s’ha esvaït la nit. Esclata la joia, la vida. Jesús no és al sepulcre, ha ressuscitat! Ja no hem de buscar entre els morts Aquell que viu, que il·lumina el món omplint-lo d’alegria, d’amor infinit. Tot comença de nou, tot ha canviat.

Maria Magdalena després de veure que la pedra ha estat treta de l’entrada i de cercar el Senyor, preocupada per ungir-lo, corre a trobar Simó i l’altre deixeble. Aquests corren a trobar-lo i comproven perplexos que no hi és. Capten que hi ha una buidor en el lloc de la seva sepultura. Veuen quelcom que els desconcerta. Saben que alguna cosa ha passat. No ho acaben de comprendre, resten atordits. No s’ho poden pas imaginar... Però les paraules que els digué Jesús en vida, havien recalat al fons del cor de cada un d’ells, i ara cobraven més sentit que mai. L’altre deixeble ho veu i creu. Ara s’entén el sentit de la Passió: sense la resurrecció, seria un final sense esperança; però la mort ha estat vençuda. Ha guanyat l’Amor. Tot és vida!

Jesús ha ressuscitat! Ha vençut la mort, el pecat, la tristesa i ens ha obert les portes de la nova vida, l’autèntica vida, la que l’Esperit Sant va donant-nos per pura gràcia. Crist és viu i present a tot arreu... Comunica la vida i fa que ressuscitem amb Ell. Corona l’edifici i els nostres ulls se’n meravellen. La resurrecció de Jesús és la prova definitiva de la fidelitat de l’amor de Déu i de la grandesa de les persones. És un crit de victòria i de vida...

Nosaltres hem de voler ser signes del Crist encarnat, seguir el seu camí sent dels més pobres germans, viure intensament la vida de cada dia i ser per al món flama de vida, testimonis de l’Amor. Cal viure l’esperança pasqual, creure en la vida humana. Cal anar allà on faci falta i anunciar que Crist viu, que està present en la nostra vida, és al costat nostre i ens diu: "No tingueu por".

Deixem-nos il·luminar per l’Amor de Déu que sap percebre la irrupció de la vida malgrat que les evidències parlin de mort. Siguem testimonis d’esperança i de vida, anunciem a tothom la felicitat de creure en Jesucrist i diguem amb força i amb un cor joiós i eixamplat: "Avui és el dia en què ha obrat el Senyor: alegrem-nos i celebrem-lo!".