Comentari de Lc 13,1-9 (23-10-2010) - Dissabte XXIX de durant l'any

A través de dos successos tràgics i de la paràbola de la figuera estèril, Jesús ens exhorta al penediment i a la conversió, a no buscar culpables ni càstigs divins, a donar fruit. Ens fa una gran advertència, una exigència de canvi en la vida, transformant els fets en examen de consciència, sabent llegir i interpretar els signes dels temps. Ens demana un canvi i alhora demana al Senyor que es prolongui la seva paciència. Mentrestant, farà tot el possible per tal que donem fruit, no es cansarà mai de treballar, intercedint per nosaltres.

Sempre som a temps de tornar a Déu. Ell espera que corresponguem a la seva gràcia. Espera de nosaltres obres de santedat, de perfecció, i en qualsevol moment ve a buscar si hem donat fruit, ens convida constantment a ajustar la nostra vida al projecte que Ell ha somiat per a tots.

No hem de deixar escapar aquesta oportunitat. Cal que estiguem sempre preparats i atents als missatges que Déu ens envia, perquè poden ser definitius per a la nostra vida. Cal que demanem perdó, preguem, ens posem a les seves mans. Cal que ens decidim a donar fruits i a fer que la seva espera no sigui inútil.

La paciència que Déu mostra amb nosaltres, quan cometem un error rere un altra, quan oblidem la seva Paraula i el seu Amor, és la que estem cridats a mostrar als altres, mirant i buscant tot allò positiu que hi ha en la vida dels altres.

Que el Senyor ens ajudi a aprofitar les inesgotables oportunitats que ens dóna, a trobar els fruits que sovint no obtenim quan busquem. I que responem seriosament a la seva crida a la conversió.

L'ajuda em vindrà del Senyor

Alço els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà l’ajuda?
L'ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra.

Que no deixi relliscar el teu peu, ni s’adormi el qui et guarda.
El guardià d’Israel mai no s’adorm, sempre vigila.

És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’empara al teu costat
mateix. De dia el sol no et farà mal, ni la lluna de nit.

El Senyor et guarda en tota desgràcia, et guarda la vida.
El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.

Augmenta'ns la fe

Després de sentir l’exigència de perdonar sempre, els deixebles demanen a Jesús que els augmenti la fe. Ell els respon que per fer camí n’hi ha prou amb tenir una fe petita com un gra de mostassa... Que en faríem, de coses meravelloses, amb aquesta fe! Que n’és, de poderosa! Per damunt de tot, confia en la Paraula de Déu, passi el que passi, no cerca cap altra seguretat que el rostre de Crist, no perd mai la paciència, la pau de l’ànima...

La fe, per petita que sigui, és un tresor molt valuós que ens ha estat confiat. Exigeix el lliurament d’un mateix, obrir el cor a Déu perquè Ell hi pugui treballar. És confiança. És compartir la vida de Déu. Va lligada també a les obres de caritat, perquè una fe sense obres és una fe morta. Va lligada al servei: tota la vida cristiana l'hem de viure amb aquest sentit de servei sense pensar que estem fent quelcom d'extraordinari; tota la vida de família, la professional i la social –en el món polític, econòmic, etc.- s'ha de veure amarada per aquest esperit. Cal que estiguem atents i ben desperts i al servei de tothom. Cal que confiem cegament en Déu i acceptem i reconeguem que som uns pobres servents que hem fet el que havíem de fer.

A vegades la nostra fe flaqueja. Ens costa entendre la vida, entendre el Senyor, pensem que no ens escolta, que no hi és, que no ens parla... També nosaltres hem de demanar-li que augmenti la nostra fe, perquè no s’endureixi el nostre cor i per poder sentir la seva presència.

Procurem revifar cada dia la flama del do de Déu treballant per l’Evangeli, deixant que l’Esperit faci de la nostra vida un testimoni de l’amor de Jesucrist, estant a la seva disposició, confiant en Ell per damunt de tot. Reconeguem la gratuïtat del do de la fe i donem gràcies a Déu per aquest do.

Demanem al Senyor que augmenti i purifiqui la nostra fe, una llum tènue enmig de la foscor, per tal que puguem donar els fruits que espera i que necessitem. I actuem arreu amb generositat i il·lusió, donant testimoni de la nostra fe amb obres, amb senzillesa, sense esperar res a canvi.