Comentari de Mc 9,38-40 (23-02-2011) - Dimecres VII de durant l'any

L’apòstol Joan explica a Jesucrist que han vist un que obrava el bé en nom de Crist sense formar part del grup de deixebles i li han volgut impedir. Jesús s’oposa a aquesta actitud intolerant dels deixebles, de gelosia missionera, proposant una actitud oberta i incloent, afirmant que el més fonamental de l’evangeli és fer el bé, és promoure la vida. Tothom qui se senti cridat a la vida i a la solidaritat amb els germans és anunciador de l’Evangeli.

Cal que unim esforços, que no creem més barreres, i ens ajudem els uns als altres en la tasca d’expulsar els dimonis, de treure’ns les xacres, les pors, la brutícia..., que ens deshumanitzen. Hem de fer costat a tot allò que construeix, que és vida. Tenir una mirada adequada vers les persones que no formen part del nostre grup, del cercle d’amics. Cal que les acollim, que compartim una mateixa fe, és a dir, que caminem junts cap a la perfecció de l’amor a Déu i al proïsme.

Mentre hi hagi d’"altres" que ens "molestin" perquè fan el mateix que nosaltres, l’amor del Crist no ens impregnarà encara amb prou profunditat...

Només Déu sap qui són els seus de debò... Revisem avui, doncs, la nostra manera de viure cristianament per tal d’assemblar-nos més a Ell en les petites coses de cada dia. I procurem fer en tot el bé i valorar, i no impedir, el que facin els nostres germans amb bona voluntat.

Sal de la terra, llum del món

Després de proclamar el camí de les Benaurances, tot un projecte de vida, Jesucrist continua el sermó de la muntanya i adreça als deixebles dues comparacions sobre la irradiació que cal tenir en el món. Ens diu que som sal de la terra i llum del món, dos elements necessaris en la vida quotidiana, dues formes de presència a voltes discreta, però sempre eficaç.

La sal no es veu, però es nota, com aquelles persones que treballen discretament fent el bé i transmeten en tot moment joia i pau. La sal dóna personalitat als bons plats cuinats. Es troba a faltar quan no n’hi ha, però es rebutja quan se n’ha exagerat la dosi... Per tal de continuar essent sal de la terra, cal ser autèntics, posar-hi gust a la vida, amb coses petites, encara que semblin insignificants; cal ser cristians de debò, amb coherència i convicció, anunciar l’Evangeli amb senzillesa, amb detalls d’amor que humanitzen. Si perdem el gust, fàcilment la gent ens pot trepitjar, manipular, influenciar...

La llum no es pot amagar, brilla per si sola. Sempre es veu, encara que sigui molt petita. No canvia les coses il·luminades, però permet de percebre-les en la seva forma i realitat autèntiques. Permet veure-hi clar, buscar i trobar la veritat, allò que realment omple... Irradiant llum, il·luminarem i animarem els altres a seguir l’estil del Regne, farem que coneguin més el Senyor i que s’adonin que els pot canviar la vida.

Som sal de la terra i llum del món. Jesucrist compta amb nosaltres. Vol que ens fem visibles al món, que expressem la nostra fe en Ell, amb el nostre testimoni de vida, amb bones obres que portaran bons fruits. No podem callar i tancar-nos en nosaltres mateixos. Cal que compartim el projecte de Déu, el missatge de Crist, amb tothom, que posem a la vida el sabor que Jesús va venir a donar, estimant, servint, entregant-se fins al final. No ens hem de cansar de fer el bé, de ser sal i llum, de donar sentit a la vida de cada dia.

Que sapiguem ser sal i llum i visquem de tal manera que la gent es pugui preguntar per què som cristians, per què Crist i el seu missatge són actuals i ens continuen fascinant. Que les nostres obres facin resplendir la llum de Crist i el nostre compromís cristià sigui efectiu i acompanyat de cordialitat i estimació.