En la cinquena setmana de Pasqua, quan ja falta menys per a la Pentecosta, la litúrgia ens hi prepara amb repetides al·lusions a la vinguda de l’Esperit Sant, que ens farà recordar tot el que Jesús ha dit i ens ho farà entendre. Jesucrist no ens vol deixar orfes, i ens estima tant que no vol prescindir de nosaltres. Ens diu que si guardem la seva Paraula, si l’estimem, si observem el manament de l’amor, el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, vindran a fer estada en nosaltres. Tota la Trinitat habitarà dins nostre.Però a vegades ens costa tant fer el que ens demana!, perquè som tossuts, febles, durs de cor, egoistes, humans... A vegades, com els passa als deixebles, ni les paraules ni els signes que hem vist i sentit ens serveixen per anar experimentant la manifestació de Déu en Jesús. Però tot és qüestió d’enteniment, comprensió i amor. Qui és capaç de viure l’experiència de l’amor, és capaç d’anar veient i descobrint a cada instant la presència i l’acció sempre amorosa i tendra de Déu, que s’ha revelat i continua revelant-se al món, servint-se també de nosaltres, encara que no tothom pugui percebre aquesta acció divina.
Que estiguem atents i agraïts a la presència de Déu dins nostre i a les manifestacions de Déu a tothom. Que assaborim al fons del cor allò que Jesús ens ha dit en l’Evangeli. I que, com preguem a l’oració col·lecta d’avui, estimem allò que Déu mana, guardem la seva Paraula i desitgem allò que ens promet, perquè enmig de les coses inestables d’aquest món, els nostres cors es mantinguin ferms allí on es troba l’alegria veritable.
