 |
| Quadre fet amb punt de creu per Elena de Paz. Gràcies! |
Durant el discurs de l’últim sopar, Jesucrist explica als deixebles la paràbola del cep i les sarments; amb una autorevelació divina, expressa que Ell és el cep veritable, l’únic que no defrauda el Pare i vinyater. És fidel a Ell i també als qui viuen en Ell i d’Ell. És el cep que dóna fecunditat a les sarments, el cep definitiu que el Pare, com a vinyater, ha conreat i ens ha regalat. La seva voluntat és que donem molt de fruit.
Aquesta és la raó de ser d’un batejat en Crist, donar fruit. I això només és possible si la sarment està en el cep, si hi ha una unió sense distàncies, una relació personal, profunda, íntima, que neix i creix en l’amor, que brolla de viure segons l’Evangeli. Cal mantenir aquesta relació perquè sense Ell no podríem fer res. Cal que ens deixem modelar per Jesús per estimar com Ell i donar la vida com Ell. Estem cridats a viure en comunió de vida amb Crist i amb tots els germans. Així, a través nostre, totes les altres sarments, fins i tot les que potser viuen poc o molt separades del Cep veritable, tindran un cert lligam amb Crist. El més important, doncs, és que cadascú de nosaltres estigui vinculat amb Jesucrist per la fe, l’oració i el culte a la seva Paraula. Tots hem de produir fruits, resultat de la nostra unió amb Jesús, de la nostra atenció a la seva persona, de la nostra obertura a l’acció de l’Esperit Sant que ens envia als més pobres...; hem d’acceptar que sigui Déu qui ens vagi treballant i esporgant, ser-li fidels i veure com a través de la unió amb Ell podem formar unitat amb els altres deixebles, amb el poble de Déu que és l’Església.
Que visquem com a sarments ben unides al cep veritable, transmetem als altres l’amor que ens té el Senyor i aprenguem a portar una vida a imatge de Crist.
