Jesús instrueix els deixebles, els seus amics, i
els expressa amb confiança tot el que ha rebut del Pare, el misteri de l’amor i
el que el remou per dins: coneix el seu destí, va camí de la creu, morirà i ressuscitarà.
Els deixebles no entenen res, es fan preguntes i tenen por. No volen sentir a
parlar de la creu, ni tan sols a la llum de la
resurrecció. Estan més capficats en altres assumptes: saber
quin d’ells és més important, ocupar els primers llocs, tenir prestigi, honor,
privilegis…
L’afany de posseir, de ser més que els altres,
crea discussions, mala maror. Tenir èxit, poder i protagonisme també poden ser
les nostres temptacions. Però tot plegat porta a la discòrdia, a enemistats,
ressentiments, rivalitats i desunió. A no seguir el camí de la senzillesa que ens
proposa Jesús, que trenca els esquemes del poder i proclama nous valors: el més
important és servir fins a l’extrem, estimar tothom de debò, fer-se servidor,
disponible als altres, atents, a punt de donar un cop de mà. Cal posar en el centre de totes les coses no les nostres ambicions,
sinó les persones. Cal acollir els infants, els indefensos, els menystinguts; cal
donar la vida a cada pas, caminar amb Crist entregant-nos als altres.
Que sapiguem estar disponibles, comprendre els més
febles, posar els nostres dons al servei de tots i viure en el servei,
l’estimació i el perdó, per fer visible l’Evangeli, per seguir el camí de
Crist.
