Sortint de Jericó, Jesús avança amb els seus
deixebles, per un camí de pujada brusc i interminable, cap al lloc de la seva
mort i resurrecció. Creix la confusió entre els deixebles sobre el que hi
succeirà. El coronaran rei? Tindran llocs de privilegi al seu costat? Els
deixebles encara no han entès els anuncis de Jesús, han d’aprendre a veure-hi.
A la vora del camí,
un pobre cec, Bartimeu, sent com passa la
multitud. Una
gran esperança l’aixeca de la seva misèria, i es posa a cridar insistentment el
Fill de David, el Messies esperat. Jesús, sempre tan atent a la vida i a la
dignitat de la persona, amb un cor compassiu i misericordiós, s’atura i demana
que el cridin. El cec llença el mantell, salta i s’acosta a Jesús. Té la
llibertat d’arribar-hi. Jesús el veu i l’interroga amb les mateixes paraules
que adreçà als fills de Zebedeu: “Què vols que faci?”. Bartimeu comprèn que
Jesús pot donar-li el que necessita de debò, per això no li demana almoina sinó
misericòrdia: “Tingues pietat de mi” i “Fes que hi vegi”. Recobrant la vista
ell sap que podrà viure de nou. Desprenent-se de tot, trobarà la gràcia que més
anhelava en el seu cor. Canviarà d’estil de vida. Seguirà Jesús.
En qualsevol
moment, podem estar asseguts a la vora del camí, com Bartimeu, apropar-nos al
Senyor des de la nostra necessitat. Jesús també s’atura i ens crida, i des de
la nostra ceguesa podem aventurar-nos a la fe i demanar-li la
Salvació. Ell
ens il·lumina i ens fa veure la realitat d’una altra manera. La fe salva Bartimeu,
que aprofità el miracle per estar disponible i convertir-se en deixeble de
Crist. Seguim, doncs, també Crist, sintonitzem amb Ell i perseverem en l’oració
confiada, sense perdre l’esperança davant les dificultats. Donem a Déu una
resposta de fe com la del cec Bartimeu. Siguem conscients de les gràcies que
Déu ens dóna. Deixem-nos trobar per aquest Déu que —mogut pel seu afecte de
Pare— ens busca des de sempre. Ell no se'ns imposa, però passa sovint molt a la
vora de nosaltres: no el deixem passar de llarg! Ell crida a tothom i ens omple
d’alegria, ens salva, ens reuneix a tots en un mateix lloc, s’atura quan algú
el necessita, ens consola. És magnífic tot el que fa a favor nostre!
Demanem al Senyor
que ens recobri la vista, que faci resplendir en nosaltres la llum de la vida,
que augmenti la nostra fe, l’esperança i la caritat, i faci que estimem allò
que ens mana.
