La transfiguració

Evangeli: Lc 9,28b-36

 

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l'aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d'ell, que s'havia d'acomplir a Jerusalem.

Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n'estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s'esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo».

Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

 

Reflexió

 

 

 

Comentari de Mt 5,43-48 (23-02-2013) – Dissabte I de Quaresma

Sobta l’Evangeli d’avui, hi ha certes expressions difícils d’acceptar. Però l’ensenyança de Jesús és clara: cal que el nostre amor arribi fins i tot a aquells que ens han fet mal. No és fàcil estimar els enemics, però si ho fem, donarem un salt qualitatiu immens, obrarem com Déu, que és bo amb tothom, que no busca contrapartides i vessa generosament la seva bondat sobre tots nosaltres perdonant-nos sempre.

 

Jesús proposa una manera de respondre a la situació injusta de persecució, d’odi, d’exclusió, d’ofensa. Es tracta de respondre de forma activa, amb la gratuïtat, amb l’amor fet acció. Ens proposa que vivim i actuem com ho fa Déu, que és bo i misericordiós. D’aquesta manera es manifestarà que som fills de Déu.

El perdó vers els enemics és una forma clara de mostrar que el nostre cor està ple de la gràcia de Déu, l’únic que ens pot donar força per perdonar de veritat, sense excloure ningú. Jesús vol que entenguem que ser cristià és quelcom més que deixar-se portar pels bons sentiments. Vol que entenguem que portem dins una força, el seu Esperit, que ens fa capaços de fer coses que són pràcticament impossibles si només comptéssim amb la força humana. Ens demana actuar així perquè aquest és l’estil de Déu: no es venja, sempre perdona i sempre dóna una nova oportunitat. No deixa mai d’estimar, ni tan sols quan li girem l’esquena. Vol que fem l’esforç d’estimar com Ell.

Que no deixem entrar el ressentiment en el nostre cor ni permetem que el mal venci el bé i que siguem capaços d’estimar i perdonar tothom.

Les temptacions

A més de les reflexions escrites pel Logos i a la Missa de cada dia, i orals a Ràdio Estel, m'ha vingut de gust "donar la cara", provar una altra manera de fer arribar l'Evangeli. És un propòsit d'aquesta Quaresma? Potser sí... Tot just és una prova, sé que es nota que llegeixo, encara m'haig de fer amiga de la webcam ;) Però tot sigui per continuar comunicant, amb petits ressons, la Bona Nova de l'Evangeli :)

 

 

Evangeli Lc 4,1-13

En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l'Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l'Escriptura que l'home no viu només de pa». Després el diable se l'endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes; tot m'ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora'm i tot serà teu». Jesús li respongué: «L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol"». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix des d'aquí; l'Escriptura diu que "ha donat ordre als seus àngels de guardar-te" i que "et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus
no ensopeguin amb les pedres"». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu Déu".»
Esgotades les diverses temptacions, el diable s'allunyà d'ell, esperant que arribés l'oportunitat.

 

Reflexió