Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres

Escoltem avui un fragment del gran discurs de comiat de Jesús en l’últim Sopar, on entrega el testament espiritual als deixebles: el gran manament de l’amor com a signe visible de l’adhesió dels deixebles a Ell i de la vivència real i afectiva de la fraternitat. No es tracta d’un manament més. És un manament nou!

 

Jesús ens convida a estimar-nos els uns als altres, amb un amor que ha de ser recíproc, un amor nou i sorprenent perquè es tracta d’estimar com Ell ens ha estimat, amb la mateixa intensitat i donació. El seu amor és l’amor que crea la comunitat i l’alimenta; és l’amor que manifesta cada dia la presència de Déu en el món, en aquest món complex que ens toca viure. En un món carregat d’egoisme, d’enveges, rancors i odis, estem cridats a donar testimoni d’una altra realitat completament nova i diferent: el testimoni de l’amor. Som els encarregats d'aportar la Bona Notícia de Jesucrist, l’Amor de Déu.

 

Anunciem a tothora, en tot lloc, la Bona Notícia, l'Evangeli, Jesucrist mateix, el Fill de Déu que ens ha estimat primer, el Déu fet home que vingué al món per a salvar-nos, que es continua fent present en nosaltres i per a nosaltres, i ens transmet un amor d’entrega, de comunicació i sacrifici. Un amor que és vida, que s’estén i es comunica arreu. Un amor mutu que manifesta l’amor que Déu ens té, fins a la donació total de la pròpia vida. Un amor que es converteix en el centre de la vida cristiana.

 

Res no s’ha escapat de l’amor creador de Déu, que és bo per a tothom i fa que tot sigui nou. Procurem assemblar-nos a Ell, estimar tothom, fins i tot aquells que ens fereixen. Tothom coneixerà que som del Crist, si ens estimem com a germans: amb paciència, bondat, sinceritat, trobant el goig en la veritat, sense enveja ni orgull ni venjança, esperant-ho tot, suportant-ho tot...

 

Que experimentem l’amor del Senyor, aprenguem a estimar com Ell estima i ens mantinguem fidels a la fe; que la nostra vida sigui un mirall d’amor envers Déu i la humanitat.

Comentari de Jn 15,1-8 (23-04-2013) – Sant Jordi

Després d’haver rentat els peus als deixebles, d’haver-los donat el manament nou de l’Amor, en un clima de gran intimitat, Crist els explica la bella paràbola del cep veritable: Ell és el cep veritable; les sarments, el nou poble de Déu; i el Pare és el vinyater, que sap prou bé el que ens convé, ens cuida i vol que les seves paraules quedin en nosaltres, que donem fruits i siguem deixebles de Crist.

El Pare espera de nosaltres el fruit de les bones obres, la pràctica de les virtuts. El nostre fruit dependrà de la nostra unió amb Ell. «Sense Ell no podem fer res». Però amb Ell tot ho podem. Hem de comptar amb el Senyor. Buscar la seva paraula, esperar en el silenci de l’oració, ajustar la nostra vida a la seva voluntat, per tal que la nostra vinya doni fruits. Cal romandre al cep, no viure desconnectats de Jesús, no quedar-nos sense saba, no assecar-nos més. Esforçar-nos perquè les seves Paraules romanguin en nosaltres.

Els cristians estem cridats a viure en comunió de vida amb Crist i amb tots els germans. Així, a través nostre, totes les altres sarments tindran un cert lligam amb Crist. El més important doncs és que cadascú de nosaltres estigui vinculat amb Jesucrist per la fe, l’oració i el culte a la seva Paraula. Adonem-nos que ens cal acollir més el missatge de Crist, que ens cal retornar a l’Evangeli i viure l’Eucaristia, font i cim de la vida cristiana. Cerquem el Senyor en totes les coses, aprenguem a buscar-lo sempre i a portar una vida a imatge de Crist, visquem sentint la seva presència i nodrim-nos amb la saba de la fe. Del testimoni que donem depèn en gran mesura que el món cregui i doni glòria a Déu.

Demanem al Senyor que ens ajudi a saber estimar el país on vivim i la seva gent, a plantar cada dia les llavors de l’Evangeli, a ser, com sant Jordi, testimonis del Regne de Déu, a viure l’Evangeli i a il·luminar la vida amb el llibre dels llibres, la Bíblia.