Durant el discurs de l’últim sopar, Jesucrist prepara els deixebles per a la seva missió i els explica la paràbola del cep i les sarments; expressa que Ell és el cep veritable, l’únic que no defrauda el Pare i vinyater. És el cep que dóna fecunditat a les sarments, el cep definitiu que el Pare, com a vinyater, ha conreat i ens ha regalat. La seva voluntat és que romanem en Ell i donem molt de fruit.
Aquesta és la raó de ser d’un batejat en Crist, donar fruit. I això només és possible si la sarment està en el cep, si hi ha una relació personal, íntima, que neix i creix en l’amor, que brolla de viure segons l’Evangeli. Donarem fruit també si coneixem a fons la vida de Jesús, si estem disposats a viure de manera semblant, si ens deixem il•luminar per l’Esperit, ens alimentem de la paraula de Déu, l’acceptem i ens mantenim units en el seu amor. Els cristians estem cridats a viure en comunió de vida amb Crist i amb tots els germans. A estar amb Ell fins al final, com santa Brígida, essent fidels als designis de Déu, estant pendents d’Ell nit i dia, dedicant-nos a les obres de caritat Tots hem de produir fruits. Hem d’acceptar que sigui Déu qui ens vagi treballant i esporgant, ser-li fidels i veure com realitza obres grans per mitjà nostre.
A cada fet que ens succeeix, a cada signe de creixement, a cada moment de poda, ens acompanya el vinyater, Déu, que és a prop de la nostra vida i que ens demana que donem fruit i que ens animem a viure totalment abraçats a Jesús, el cep veritable. Visquem com a sarments ben unides a Ell i transmetem als altres l’amor que ens té el Senyor. I, sobretot, preguem aquests dies perquè siguin abundants els fruits de la presència del Sant Pare Francesc en terres americanes, i perquè moltes persones, especialment els participants a la Jornada Mundial de la Joventut, es decideixin a seguir Jesús mitjançant una conversió que marqui les seves vides en el futur.
