Un cop més, un fariseu,
mestre de la Llei, fa una pregunta a Jesús per provar-lo, per veure si coneix
el manament més gran de la
Llei... La resposta és clara: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el
cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament; ... i estima els altres com a tu
mateix”. Són manaments presents en la Llei de Moisès que Jesús posa en
relació directa com a fonament de l’Escriptura, manaments que els fariseus se
sabien de memòria... Però no es tracta només de seguir una llei. No hem
d’estimar perquè ho diguin uns papers, sinó perquè Jesús ens ha encomanat el
seu Amor. I no hem d’estimar només a uns pocs, a la família, als amics..., sinó
a tothom! I sobretot a aquell que necessita una mica d’afecte, que se sent sol,
marginat, abandonat. El Senyor l’escolta, ens escolta, és compassiu amb tots;
siguem-ho també nosaltres! No diguem només de paraula que estimem! Sentim-ho,
notem-ho, que en nosaltres tot sigui amor!
Si estimem Déu, farem cas de les seves paraules, les acollirem, les propagarem, voldrem transmetre-les a tothom... Donarem amor i felicitat a dojo! Si som capaços d’abandonar ídols i convertir-nos a Déu, per adorar-lo només a Ell, veurem ben clar que Ell és Amor, que ho és tot, que a partir d’Ell podem obrir més el nostre cor als altres i els estimarem profundament, d’una manera tan forta, que resplendirem de joia i viurem sempre contents en el Senyor que ens enforteix.
Demanem al Senyor que augmenti la nostra fe, l’esperança i la caritat, i que faci que estimem allò que ens mana, que donem sense esperar res a canvi, que mantinguem sempre una actitud de servei i que estiguem atents a les necessitats dels altres.
