Amb
dues paràboles Crist ens exhorta a la vigilància, a tenir una mirada capaç de
percebre la seva vinguda i la seva presència ja enmig nostre en els pobres, en
nosaltres, en la lluita per la justícia i per la pau i en els esdeveniments de
la vida de cada dia...; també ens mou a complir la missió de servents, a no
usar els béns rebuts per al propi benefici i estar vigilants i atents.
Cal
que aprofitem els dons que Déu ens ofereix, cal que vivim desperts, donant
testimoni de la nostra fe. Reconeguem l’abundància de dons que el Senyor ens ha
regalat, els béns que ens han estat confiats, pels quals se’ns exigirà un major
resultat. Preguntem-nos com estem administrant, a l’interior de les nostres
famílies i de la societat, els béns que ens ha regalat el Senyor, i què ens
està demanant Déu avui, en concret, com a resposta agraïda als béns rebuts.
Acollim
la invitació a la vigilància, a la qual tantes vegades ens criden les Escriptures!
És l’actitud de qui sap que el Senyor tornarà i voldrà veure en nosaltres els
fruits del seu amor. Siguem administradors fidels i
prudents: donem-nos als altres, preocupem-nos per ells, vigilem que no els manqui
res, i redescobrim el nostre camí, la
nostra missió.
Demanem al Senyor que ens ajudi a ser servidors fidels i prudents, a
esforçar-nos per ser bon deixebles i missioners del seu amor i a descobrir quin
és el nostre camí i quina és la nostra missió.
