dijous, 23 de gener del 2014

Comentari de Mc 3,7-12 (23-01-2014) - Dijous II de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 3,7-12)
En aquell temps, Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquè la gent no el masegués: n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. Els esperits malignes, quan el veien, es prostraven davant d'ell i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!». Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.

Comentari:
Jesús es retira amb els deixebles, però una multitud (gent senzilla, de tot arreu, atreta per la Paraula i les guaricions de Crist) el segueix, l’escolta, l’admira, perquè Ell guareix, il·lusiona, anima, atrau, allibera de qualsevol mal. Potser alguns no el coneixien, no sabien ben bé qui era; potser simplement buscaven una salvació temporal, un fenomen extraordinari. Segurament caminaven necessitats de la veritat i de la misericòrdia de Crist.

Sense rebutjar-los, Jesús se n’allunya, puja a la barca per evitar que el toquin i per tenir l’oportunitat de poder parlar millor, perquè més persones el puguin veure i escoltar, per ensenyar a tothom les coses del Regne. Avui potser Jesús utilitzaria les noves tecnologies per fer arribar a tothom la Bona Nova, sense buscar triomfalismes. El que vol és parlar-nos, entrar a la barca de la nostra vida i cridar-nos a la felicitat. Vol acollir-nos i procura el bé per a tots, sense excepció. Vol un encontre personal amb cadascú de nosaltres, omplir-nos de pau i esperança en l’amor de Déu.

Escoltem-lo i reconeguem-lo enmig de les alegries i els contratemps de la vida. Posem en Ell l’esperança, deixem-ho tot a les seves mans i abandonem-nos a Ell, que tot ho transforma, que parla clar i a més actua amb coherència amb el que viu, pensa i és.

Que amb la nostra veu i les nostres mans siguem instruments d’evangelització. Que no deixem mai d’admirar-nos de les meravelles del Fill de Déu. Que creiem, confiem i tinguem fe en Aquell que tot ho pot.