Avui Jesús, cansat i assedegat, es
deixa trobar, s’adreça a una dona samaritana i li demana aigua. L’acull, li
mostra confiança, parla amb ella; canvia el cor de la samaritana, fa néixer en
ella el do de la fe. Jesús sap que si la dona beu d’aquesta aigua, mai més no
tindrà set perquè la convertirà en una font que brollarà sempre per donar vida
eterna... I la dona respon amb un acte de sinceritat i anuncia el que ha
sentit...
Si coneguéssim el do que Déu ens ha donat,
si coneguéssim qui ens demana aigua, si coneguéssim com ens estima amb un amor
profund, segur que pensaríem més en Ell i voldríem escoltar paraules de vida
eterna. Jesucrist ens espera al costat del pou per dialogar amb nosaltres. No
tinguem por d’aturar-nos a parlar amb Ell. Deixem que sigui Ell qui ens saciï
amb l’aigua que brolla del seu cor obert, el cor de Déu. I si no el trobéssim,
a qui aniríem? A qui buscaríem?
Que en aquest temps de Quaresma, meditem com vivim el diàleg interior amb Déu. Que en tot moment ens sentim alleujats per la misericòrdia divina i saciats amb la seva Paraula; que amb un cor obert i transformat per la presència salvadora de Déu convidem tots els qui estimem a descobrir el do de la fe i que l’aigua viva que necessitem sigui per a nosaltres una font inesgotable.
Que en aquest temps de Quaresma, meditem com vivim el diàleg interior amb Déu. Que en tot moment ens sentim alleujats per la misericòrdia divina i saciats amb la seva Paraula; que amb un cor obert i transformat per la presència salvadora de Déu convidem tots els qui estimem a descobrir el do de la fe i que l’aigua viva que necessitem sigui per a nosaltres una font inesgotable.
