Un amic és algú que ens estima, algú a qui podem
recórrer sempre, amb qui podem parlar de les nostres alegries i de les nostres
penes i confiar-li tot el que som; és algú que ens escolta, ens ajuda i ens
consola; un amic és algú que ens vol conèixer encara més, que ens fa riure, ens
aconsella, ens diu totes les veritats i ens accepta tal com som.
A tots
nosaltres, Jesús ens diu amics, si fem el que Ell ens mana, si ens estimem els
uns als altres tal com Ell ens ha estimat..., si som testimonis de l’amor de
Déu, un amor que és vida, que s’estén i es comunica arreu. No som éssers anònims per Déu. Ens coneix
de manera personal. L’amistat que ens ofereix ha de significar que també
tractem de conèixer-lo més, llegint més la Bíblia, dialogant amb Ell en la
pregària, participant en els Sagraments i seguint amb fidelitat el manament nou
de l’amor, que implica sortir del nostre món,
de la nostra bombolla, i fixar-nos en les necessitats dels altres, donar-los,
amb paciència i comprensió, part del nostre temps, educació, aliments,
esperança i consol i estimar-los desinteressadament, no perquè la gent vegi què
bons que som, sinó per complir el nostre deure i entregar-nos plenament a Déu i
al proïsme.
Que
experimentem l’amor del Senyor i aprenguem a estimar com Ell, que la nostra
vida sigui un mirall d’amor vers Déu i la humanitat i que sempre puguem dir de
paraula i d’acció que som amics de Jesús, perquè com diu una cançó pasqual prou
coneguda “quan l’amistat desbordi tot esquema, la nostra alegria ningú no ens
la prendrà”.
