dilluns, 23 de juny del 2014

Comentari de Mt 7,1-5 (23-06-2014) - Dilluns XII de durant l'any

Evangeli:

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: ‘Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull’, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà».

Comentari:

Quan jutgem una persona per algun fet concret, ens creiem superiors, pensem que nosaltres hauríem actuat millor o de manera diferent. Ja és ben veritat: tendim a insistir en els errors dels altres i a condemnar-los durament. Fàcilment sabem treure els draps bruts de la gent. I els critiquem, sense adonar-nos que sovint caiem en els mateixos paranys. Però sabem veure què hi ha dins nostre? Sabem veure els nostres errors?

Jesús ens demana que no judiquem, que mirem primer el que hi ha en nosaltres. I ens continua instruint, amb sentit comú, amb paraules sàvies; ens demana també ser coherents, donar exemple amb el nostre testimoni de vida i abstenir-nos de criticar quan som els menys indicats per a fer-ho. Això no significa, però, que hàgim de tancar els ulls davant la realitat i el mal que puguin cometre els nostres germans. El que se’ns demana és que no ens precipitem a l’hora de criticar i corregir, que valorem objectivament els defectes i els errors comesos, que ho fem sense complaure’ns, amb misericòrdia, sabent que també nosaltres necessitem de la comprensió del proïsme i de Déu. Ens cal, doncs, molta prudència a l’hora de jutjar. I ens cal comprensió i humilitat per a reconèixer els propis defectes.

Cridem l’atenció, de manera ponderada, als nostres germans i ajudem-los en el seu creixement personal i sobretot resem per ells i diguem-los que Déu els estima. Demanem al Senyor que ens ajudi a canviar la nostra actitud, a canviar el cor, a convertir-nos, a veure els altres amb bons ulls i a corregir-nos bondadosament, sense jutjar-nos.