Evangeli:
En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”.
»Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit».
Comentari:
Els fariseus diuen, però no fan. I Jesús ens
demana que no actuem com ells. Potser hem somiat alguna vegada passar per una
catifa vermella i que la gent ens reconegui i ens faci fotografies com si
fóssim famosos. Potser ens agradaria ser tractats amb reverència, anar a
restaurants i hotels de luxe i que siguin els altres qui ens serveixin, i així
sentir-nos els amos de tot. Potser acumulem títols per poder dir davant la gent
tot el que hem fet, per anar de savis per la vida. Però si actuem i pensem així
no haurem entès res del missatge de Jesús, perquè tot això no és important als
ulls de Déu. Jesús lloa la caritat, la humilitat, els servidors, els qui fan el
bé amb senzillesa, sense falses aparences. Fem que les paraules de Jesús
colpegin el nostre cor.
Ni ens hem de sentir superiors als altres ni hem
d’esperar honors ni hem de pretendre ostentar un estatus social o religiós.
L’únic que hem de fer és servir. Si volem ser
importants, cal que ens fem servidors de tots. Per seguir aquest missatge, cal
procurar viure sense pretensions de grandeses, ésser comprensius i acollidors, estar
sempre al costat dels nostres germans, mostrar afany per a fer el bé, no voler
ocupar un lloc que no ens correspon, tenir sempre present el mestre de tots: el
Déu de l’Amor, que ens fa servir els més pobres i desemparats, que no ens
abandona, que ens diu que l’ambició per tenir-ho tot no porta enlloc.
Demanem al Senyor que ens doni la saviesa per
aplicar els seus manaments a la nostra vida, que ens deslliuri de fer de la
Bona Nova un codi de lleis pesades i d’aprofitar-nos de la nostra autoritat i
que ens allunyi d’actituds hipòcrites i ens faci seguir el seu camí d’amor i veritat amb senzillesa i humilitat.
