Evangeli:
En aquell temps, Jesús pujà a la muntanya, va cridar
els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. En designà dotze, als quals donà
el nom d'apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, amb
poder de treure dimonis. Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui
donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals
donà el nom de Boanerges, que vol dir “fills del tro”; Andreu, Felip, Bartomeu,
Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós i Judes Iscariot, el
qui el va trair.
Comentari:
Jesús crida i designa els qui vol i quan vol. No
els més llestos de la classe, els que l’entendran perfectament o els que
l’obeiran en tot, sinó els qui vol. Uns seran més fidels, d’altres el trairan o
el negaran. Però tots dotze tenen una missió concreta, un compromís: estar amb
Ell i anunciar l’arribada del Regne de Déu. I així ho fan. Els dotze van amb
Ell, per viure en la intimitat de Jesús, reflexionar, resar, treballar-hi i
arribar a pensar i actuar com Ell, per representar-lo i fer-lo present; comparteixen
el seu dia a dia i alliberen la gent que pateix per les forces del mal.
La història dels apòstols, la seva trobada amb
Crist, es va forjant i es va fent una descoberta més forta que necessiten
explicar i que ha arribat fins a nosaltres. No ho devien fer pas malament tots
els homes i dones que al llarg dels temps s’han sentit interpel·lats per
Crist... Avui dia, el Senyor continua actuant en els successors dels Dotze, en
nosaltres. Ens crida a seguir-lo de prop, a ser els seus apòstols, en el
sacerdoci, en la vida consagrada, en la vida ordinària. No per cap mèrit nostre
sinó perquè així ho vol Ell.
Siguem capaços de seguir la seva crida, de
combatre el mal, fer la seva voluntat i fer que progressi l’amor. Responguem a
la seva crida amb entusiasme, fidelitat i compromís. Que el Senyor faci de
nosaltres fidels seguidors seus. Que estiguem disposats a servir-lo on ens
indiqui.