En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l'home
vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron
gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i Ell destriarà la gent els
uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les
ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà
als de la seva dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne
que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em
donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;
anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la
presó, i vinguéreu a veure'm’. Llavors els justos li respondran: ‘Senyor, ¿quan
et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?
¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam
vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?’. El rei
els respondrà: ‘Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus
més petits, a mi m'ho fèieu’.
»Després dirà als de la seva esquerra:
‘Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els
seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em
donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau
vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar’. Llavors ells li
respondran: ‘Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o
despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?’. Ell els contestarà: ‘Us
ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho
negàveu a mi’. I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a
la vida eterna».
Comentari:
Imaginem que ens trobem davant d’un examen final,
d’aquells que ens hi va la vida, que no podem fallar perquè un error ens
suposaria la sensació d’haver malgastat temps, esforços i diners, un fracàs i,
en canvi, aprovar amb nota ens permetria millorar en condició de vida. Imaginem
ara que aquest examen serveix per valorar la nostra pràctica de la caritat
cristiana, veure què estem fent i què podem fer, si acollim, visitem, vestim,
donem de menjar, amb generositat, gratuïtament, sense penjar-nos medalles,
omplint el nostre temps dedicant-lo als altres. En aquest examen també ens hi
va la vida i, en efecte, hi guanyarem molt més si l’aprovem.
Tenim dues opcions i hem de decidir-nos. O estem
amb Déu o no ho estem. O actuem amb veritat, justícia, honestedat, fraternitat
i generositat amb el proïsme o no ho fem així. O la resta de gent ens interessa
i fem el possible perquè siguin feliços i per cobrir les seves necessitats o
només procurem per a nosaltres mateixos i pel nostre benestar. Tot el nostre
amor a Déu s’ha de volcar en l’amor al proïsme.
Gràcies a Déu, encara som a temps de rectificar i
polir defectes. Però no badem! El Senyor sap discernir entre bons i dolents. I
segons com ens comportem en relació amb els petits i els exclosos, ens condemnem
o no.
