En aquell temps, Jesús va entrar a casa amb els
deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de
menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per
endur-se'l, perquè deien: «Ha perdut el seny!».
Comentari:
Els familiars de Jesús no el deixen actuar, el
busquen, se’l volen endur, es pensen que ha perdut el seny. No entenen que
aculli tanta gent a casa seva, que permeti que li robin el temps. Ni entenen
que una vida de servei és una vida viscuda per als altres. No han entès la
missió de Crist.
Jesús, amb el seu ensenyament, els vol fer
entendre que la perspectiva del Regne és ben diferent de com la veuen ells.
Està al servei de tothom, no quan li convé, sinó quan el necessiten. Tant és
que s’hi reuneixin molts, que no li deixin fer el que tenia previst. Veu que
cal estar pels germans, perquè si han vingut a Ell no és simplement de visita,
per saludar-lo, sinó perquè el volen conèixer, el volen tocar, volen
escoltar-lo, volen curar-se.
Jesucrist és un incomprès pels del seu temps com
també ho és avui per tanta gent que ni el pot veure crucificat, com a signe de
l’Amor que ens té, que l’ignora o rebutja el seu missatge perquè és dur i
exigent, perquè estimar també vol dir patir, perquè ajudar els altres demana no
mirar-se el melic, dedicar temps, escoltar; perquè el seu llenguatge, la seva
actuació és radical: no hi valen les mitges tintes, o tot o res. Són molts,
però, gràcies a Déu, els qui “han perdut el seny” com Jesús, els qui han optat
per aventurar-se a la gran bogeria de l’Amor de Déu, que ho deixen tot per
seguir-lo.
Demanem al Senyor que ens ajudi a passar de la
paraula als fets.
Que sortim de la nostra còmoda rutina i siguem
capaços de portar amor en cada situació de la nostra vida. Que reconeguem que
tenim set de Déu, que cal estar al servei dels altres i participar de la gran
bogeria de l’Amor de Déu.
