En aquell temps, un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a
trobar els grans sacerdots i els digué: «Què esteu disposats a donar-me si us
entrego Jesús?». Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d'aleshores
Judes buscava una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a
dir a Jesús: «On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar
pasqual?». Ell respongué: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: ‘El
Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus
deixebles a casa teva’». Els deixebles van complir el que Jesús els havia
ordenat i prepararen el sopar pasqual.
Arribat el capvespre, Jesús
es posà a taula amb els Dotze. Mentre sopaven, digué: «Us ho
asseguro: un de vosaltres em
trairà». Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere
l'altre: «¿No sóc pas jo, Senyor?». Jesús respongué: «Un que suca amb mi al
mateix plat és el qui em
trairà. El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha
dit d'Ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut».
Judes, el qui el traïa, li preguntà: «¿No sóc pas jo, rabí?». Ell li respongué:
«Tu ho has dit».
Comentari:
Ha arribat l’hora. Judes pren la decisió
d’entregar Jesús per trenta monedes. Permet que el seu amor al Senyor es vagi
refredant. Ja no recorda els miracles, les guaricions. Ara és un home desorientat,
descentrat. Potser no és ben conscient de les repercussions que tindrà aquesta
acció, però el mal ja està fet, com cada vegada que abandonem Crist, que la
nostra fe s’afebleix, que seguim només els nostres projectes, els nostres interessos,
sense tenir-lo en compte; com cada vegada que justifiquem les nostres pitjors
accions, que no ens sentim culpables de res, que posem excuses a les nostres
faltes o que rebutgem el seu amor quan ens ofereix la plena comunió amb Ell. Per
quantes monedes l’entreguem nosaltres?
La traïció de Judes a Jesús és una mostra de com
pot arribar a ser de fràgil la nostra fe si no creiem amb tot el cor. Quantes
vegades, com Judes, traïm els nostres principis, consentim el pecat i
justifiquem les nostres accions? Posem en joc la vida eterna per quatre monedes
i la podem perdre. Però l’amor de Crist és més gran que la nostra infidelitat.
Jesús fa veure a Judes que està al corrent de tot,
el convida a dur a terme el que hagi decidit, no es fa enrere, fa el camí que
les Escriptures havien predit d’Ell. Judes no va poder o no va voler entendre
Jesús i es fabricà ídols a la seva mida, es tanca a la Veritat, prefereix els
diners i acaba destruint-se. Quanta amargor, desconcert i dolor hi ha en ell.
Quant d’amor hi ha en Jesús, que no s’oposa amb la força per destruir el
traïdor, que només vol l’amor, la conversió del pecador, que continua demanant
als deixebles que en nosaltres hi hagi amor i que, avui més insistentment, ens
crida a preguntar-nos com actuem, en quins moments ens afeblim i quines són les
nostres traïcions.
Acompanyem Jesús en el camí al Calvari. Acollim la
seva creu que ens allibera de la traïció, la indiferència i el pecat. I
demanem-li que no permeti que caiguem en la temptació, que ens ajudi a ser-li
fidels i ens alliberi de canviar-lo per diners o per mil excuses.
Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel
Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel
