Evangeli:
En aquell temps, a uns que es
refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta
paràbola: «Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre
publicà.
El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: ‘Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo’.
Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: ‘Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador’. Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».
Comentari:
Jesús, amb la paràbola del fariseu i el publicà, dirigida especialment a
uns que es refiaven que eren justos i que tenien els altres per no res, ens
presenta dues maneres de pregar i de relacionar-se amb Déu. Manifesta amb
claredat quina és l’actitud de relació que cal tenir amb Déu per viure i per
pregar.
El fariseu prega dret amb superioritat i dona gràcies per la seva bondat,
pel seu compliment, per les seves bones obres, i es compara amb els altres. Es lloa
davant Déu i menysprea els altres. La seva pregària és un acte d’orgull, està
satisfet de la seva vida i no té necessitat de perdó ni de conversió.
El publicà, per contra, es presenta davant Déu sense engany, demanant-li
allò que més necessita, el perdó i la misericòrdia. Reconeix qui és i què necessita.
No espera res de si mateix i ho espera tot de Déu. Ens ensenya quina ha de ser
sempre la nostra actitud davant Déu: la humilitat.
Tant el fariseu com el publicà creuen en Déu, però la seva forma de pregar
és diferent.
Avui és un bon dia per reflexionar sobre com és la nostra pregària
i adonar-nos que la nostra pregària ha de ser de total confiança en la
misericòrdia de Déu, que escolta les nostres súpliques dirigides amb sinceritat i pobresa de cor, que
farà justícia a qui li demana amb constància i tenacitat, a qui confia més
enllà de tota esperança, a qui reconeix el seu pecat.
Demanem al Senyor que ens ensenyi a pregar, a demanar-li allò que
necessitem, allò que és just. I preguem avui especialment, en el dia del
Domund, pels missioners i les missioneres, pels religiosos, laics i famílies
que han sortit de la seva terra per proposar amb alegria l’Evangeli de Jesús a
altres continents. Que el seu treball doni fruits de vida perdurable. Que els
ajudem amb la nostra pregària i sostinguem amb la nostra ajuda el treball dels
qui han donat la vida perquè Jesucrist sigui conegut i estimat.
Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel
Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel
