Evangeli:
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne
del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar
treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal
d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí,
en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué: ‘Aneu també
vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just’. Ells hi van anar. Cap
a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix.
Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:
‘Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?’. Ells li responen: ‘És que
ningú no ens ha llogat’. Els diu: ‘Aneu també vosaltres a la meva vinya’.
»Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: ‘Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers’. Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien: ‘Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor’. L'amo va respondre a un d'aquests: ‘Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?’. Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».
Comentari:
La invitació a treballar a la vinya és per a tothom: pels qui fa temps que
hi són, pels qui l’amo es troba pel camí, pels qui es decideixen a última hora
i fins i tot pels qui encara no s’han decidit. Déu crida a qui vol i quan vol,
mira la nostra disposició, és bondadós i ens dona el que és just. Ens veu com a
fills estimats, no com assalariats que busquen una recompensa. Espera que les
obres que fem les realitzem amb amor.
Nosaltres no podem mesurar qui ha fet més o menys pel Regne. Què n’hem de
fer dels tractes que hagi pactat amb els altres? Per què hauríem de protestar?
Per què comparem la nostra tasca amb la que fan els altres? Hauríem
d’alegrar-nos per haver respost, tard o d’hora, a la crida, hauríem de deixar
córrer les enveges i el sentiment de tristesa davant el bé i la felicitat dels
altres. Hauríem d’estar contents per haver-nos trobat amb Ell i, gràcies a
aquest encontre, tenir l’oportunitat de treballar cada dia a la vinya, ens
hauríem d’alegrar pels treballadors que s’hi afegeixen, pels qui retornen i
s’uneixen al camí.
El més important és treballar a la vinya. Tant és si som dels primers o
dels darrers, si fa més hores que hi som, si hem fet petits descansos o no, si
ens hem esforçat més, si hem fet més mèrits, si cobrem més o igual que els
altres. El més important és que hi siguem perquè això voldrà dir que ens hem
sentit cridats a treballar pel Regne i que la nostra resposta ha estat
afirmativa.
Mirem de complir amb el nostre treball, essent conscients que som servents
sense cap mèrit, que hem estat cridats a la vinya per amor. Continuem
treballant, doncs, a la vinya, siguem responsables en la nostra tasca, en la
nostra missió, i agraïm al propietari de la vinya que sigui just, generós i
bondadós, i que es preocupi per tots els seus treballadors.
Podeu
escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.
