dimarts, 23 d’octubre del 2018

Comentari de Lc 12,35-38 (23-10-2018) – Dimarts XXIX de durant l’any



Evangeli: 
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!».

Comentari:
Avui Jesucrist ens fa una clara exhortació a estar desperts, a vetllar, a ser responsables, mantenir la tensió pel Regne i viure’n la seva urgència.

A vegades la nostra vida cristiana roman adormida i oblidem que som cristians en tot moment, les vint-i-quatre hores del dia. És necessari que estiguem atents als signes dels temps, que donen pistes sobre el que Déu vol. Cal que mantinguem viva la nostra adhesió a Jesucrist, que fem créixer la passió per Déu, la compassió pels pobres i que tinguem el cor abrusat.

Estiguem a punt, atents a la realitat, vetllant, servint, a l’escolta i a l’espera de Déu, preparats per acollir els altres i, en ells, Jesucrist, per rebre’l en qualsevol moment que truqui o arribi a nosaltres. Estiguem disposats a participar en el banquet de noces, a viure sempre en la seva presència.

Hi ha mitjans que ens ajuden a vetllar: l’oració, la litúrgia, els sagraments, l’Evangeli, una lectura espiritual, un bon acompanyament… Tenir-los en compte ens ajudarà a vigilar i a obrir la porta en el moment que el Senyor ens avisi. Feliços nosaltres si fem un bon ús d’aquests mitjans i estem atents al que passa al nostre voltant!

Demanem al Senyor que ens ajudi a viure plenament orientats i dirigits a Ell, sempre vetllant i atents, estimant, i que faci que tinguem una atenció vigilant per veure què s’instal·la en el nostre cor.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.

dissabte, 23 de juny del 2018

Comentari Mt 6,24-34 (23-06-2018) - Dissabte XI de durant l'any


Evangeli:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida?

»I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que Ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».

Comentari:
Durant el sermó de la muntanya, Jesús instrueix els deixebles amb unes paraules que sorprenen perquè ens diu que no ens neguitegem per la nostra vida. Hem de fer esforços per arribar a finals de mes, molts joves i no tan joves estan a l’atur, malalties com el càncer continuen essent el mal del món. El futur és incert. Patim diverses crisis. I no ens hem de preocupar? Què ens vol dir Jesús?

No ens demana pas que siguem indiferents ni que ens quedem de braços plegats, sinó que visquem amb la mateixa confiança que els ocells o els lliris del camp, perquè el neguit pel demà no porta enlloc, no ens permet avançar; Jesucrist ens convida a tenir l’atreviment d’abandonar-nos a Ell, confiar que estem en bones mans, a les mans d’Algú que vetlla per nosaltres, que no ens abandonarà, que per molt enfonsats que estiguem sempre serà en nosaltres.

La nostra màxima preocupació, la nostra prioritat, ha de ser el Regne de Déu, viure de manera justa, en la confiança, la senzillesa, la recerca de Déu. Cal que confiem en la providència de Déu, sense por, sense dubtes, perquè Ell té cura de la creació, amb amor i tendresa. Cal que ens abandonem a la seva misericòrdia i que aspirem a les coses del cel, sabent relativitzar les coses terrenals.

Demanem al Senyor que no deixi d’actuar en nosaltres, que ens ajudi a confiar més en Ell i a viure amb esperit de pobresa i que permeti que cada dia ens ocupem de construir el Regne i procurem portar amor i pau en cadascun dels nostres actes.

divendres, 23 de març del 2018

Comentari de Jn 10,31-42 (23-03-2018) - Divendres V de Quaresma


Evangeli:

En aquell temps, els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. Jesús els digué: «M'heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d'elles em voleu apedregar?». Els jueus li respongueren: «No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu». Jesús els replicà: «¿En la vostra Llei no hi ha escrit: ‘Jo declaro que sou déus’? Per tant, si l'Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m'acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu, però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare». Llavors van intentar novament d'agafar-lo, però se'ls escapà de les mans. Després se'n tornà a l'altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i va quedar-s'hi. Molts l'anaren a trobar, i deien: «Joan no va fer cap senyal prodigiós, però tot el que va dir d'ell era veritat». I, en aquell indret, molts van creure en Ell.

Comentari:

Som ja a prop de la Setmana Santa, falta molt poc per acabar d’acompanyar Jesús en el camí cap a Jerusalem. Es respira un ambient tens, veiem el rebuig que suscita la predicació de Crist. Els jueus l’acusen de blasfem per declarar-se semblant a Déu, el veuen com una amenaça per al seu món. No accepten les seves noves idees ni que Déu s’hagi fet proper; malgrat tenir-lo a prop, no es refien de les seves obres, no és com ells voldrien que fos i estan a punt d’apedregar-lo. Per ells és més fàcil no escoltar el missatge que creure en Crist i en les seves obres. Però qui l’escolta de veritat, qui s’ha sentit estimat i guarit per Ell, comprèn que totes les accions vénen de Déu. Qui l’acusa injustament, es manté encegat, nega que la salvació pugui venir de Crist, del testimoni dels deixebles, de l’Església. 

Jesús parla de les obres que realitza, obres de Déu que l’acrediten, de com pot donar-se Ell mateix el títol de Fill de Déu. Parla des del seguiment i el compromís amb Ell i reacciona amb calma davant les falses acusacions perquè sap que ha de complir la voluntat de Déu.

Arriba el moment en què hem de demostrar la nostra proximitat i confiança en Ell, seguir-lo fins al calvari i no abandonar-lo en la dificultat. Acompanyem-lo amb l’oració diària, amb responsabilitat i compromís, i mantinguem-nos units a Ell. Que el Senyor ens doni la força, en moments de debilitat i persecució, per mantenir-nos fidels a Ell i que aprenguem a escoltar el Fill de Déu, creguem fermament en les seves obres i ens preparem per viure aquests dies sants.

divendres, 23 de febrer del 2018

Comentari de Mt 5,20-26 (23-02-2018) - Divendres I de Quaresma


Evangeli:

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que es va dir als antics: ‘No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal’. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern. 

»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim».

Comentari:

Per poder viure en unió amb Déu, no ens hem de prendre la justícia pel nostre compte, hem de buscar la pau i la reconciliació amb tothom i renunciar a la violència verbal i física, a l’odi, al mal i al desig de fer mal. El que Déu vol és que regni l’amor, que visquem com a germans, preocupant-nos els uns pels altres.

El que Déu vol és que busquem la pau i la reconciliació, que veiem els altres com a fills estimats seus, visquem i convisquem com a germans, perdonem i busquem el bé de tots. Déu vol que siguem justos i que no dubtem ni un moment a l’hora de fer les paus amb algú que ens hagi ofès. No vol que ho deixem per demà, perquè potser serà massa tard. Disposem-nos, doncs, a fer el primer pas, a sortir a l’encontre de l’altre i oferir-li la reconciliació. Reconeguem també la nostra part de culpa i perdonem, no guardem rancor. I sobretot posem en pràctica la justícia de Déu: la de la bondat posada al servei de l’amor.

En aquest temps de Quaresma procurem analitzar les causes que provoquen el nostre pecat, l’allunyament de Déu, la falta d’entrega, i mirem com són les nostres relacions quotidianes, si ens deixem endur pel temperament, si som durs amb les nostres paraules, si som justos i bondadosos...

I avui especialment, en la jornada mundial de pregària i dejuni per la pau, demanem al Senyor que purifiqui el nostre cor de tot ressentiment, rancor i enveja. Que amb la seva gràcia puguem ser un instrument de la seva pau. Que siguem en el nostre entorn testimonis de perdó generós, de vida reconciliada i de fraternitat. I que amb la nostra convivència fraternal siguem en la nostra societat testimonis de la pau veritable i de la justícia que l’Evangeli ens transmet i que només Crist ens pot donar.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.

dimarts, 23 de gener del 2018

Comentari de Mc 3,31-35 (23-01-2018) – Dimarts III de durant l’any

Evangeli:

En aquell temps, arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'Ell. Li diuen: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen». Ell els respon: «¿Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

Comentari:

La família de Jesús és molt gran, abasta una multitud de gent, prové de la fe i no es tanca en un cercle reduït. Ell se sent germà de tot aquell que fa la voluntat de Déu, de qui escolta el seu missatge, també de qui el busca. Com a fills de Déu des del baptisme, germans en Crist, tenim el compromís de buscar-lo, escoltar-lo i complir la seva voluntat. Ell es deixa trobar. No rebutja la família que li ve donada, sinó que el seu desig és fer-la extensiva, que tothom hi tingui cabuda. Té un cor universal, obert a la humanitat sencera, convida tothom a viure un encontre amb Ell com a germans, com a fills de Déu.

Per formar part de la família de Déu -la família del Regne-, per sentir-nos realment fills seus, cal que complim la seva voluntat (això és prioritari!), que creguem en Crist i el seguim, que reflectim el que ens ha ensenyat i siguem llum del món.

Posem Déu en primer lloc a les nostres vides, en els nostres pensaments i en les nostres accions, comprometem-nos amb el que hem de fer en cada situació. I, com en una bona família, estiguem en disposició dels altres procurant informar-nos d’on ens poden necessitar. Estiguem amb els nostres germans en la fe i oferim-los els nostres dons i el nostre temps.

Demanem al Senyor que ens ensenyi a distingir la seva voluntat de la nostra, a posar pau quan hi hagi tensions a la família i a portar el seu amor. Que posem la Seva voluntat en primer lloc i abracem tot el que ens ajudi a complir-la i rebutgem tot el que ens destorbi per seguir-la.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.