dissabte, 23 de juny del 2018

Comentari Mt 6,24-34 (23-06-2018) - Dissabte XI de durant l'any


Evangeli:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida?

»I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que Ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».

Comentari:
Durant el sermó de la muntanya, Jesús instrueix els deixebles amb unes paraules que sorprenen perquè ens diu que no ens neguitegem per la nostra vida. Hem de fer esforços per arribar a finals de mes, molts joves i no tan joves estan a l’atur, malalties com el càncer continuen essent el mal del món. El futur és incert. Patim diverses crisis. I no ens hem de preocupar? Què ens vol dir Jesús?

No ens demana pas que siguem indiferents ni que ens quedem de braços plegats, sinó que visquem amb la mateixa confiança que els ocells o els lliris del camp, perquè el neguit pel demà no porta enlloc, no ens permet avançar; Jesucrist ens convida a tenir l’atreviment d’abandonar-nos a Ell, confiar que estem en bones mans, a les mans d’Algú que vetlla per nosaltres, que no ens abandonarà, que per molt enfonsats que estiguem sempre serà en nosaltres.

La nostra màxima preocupació, la nostra prioritat, ha de ser el Regne de Déu, viure de manera justa, en la confiança, la senzillesa, la recerca de Déu. Cal que confiem en la providència de Déu, sense por, sense dubtes, perquè Ell té cura de la creació, amb amor i tendresa. Cal que ens abandonem a la seva misericòrdia i que aspirem a les coses del cel, sabent relativitzar les coses terrenals.

Demanem al Senyor que no deixi d’actuar en nosaltres, que ens ajudi a confiar més en Ell i a viure amb esperit de pobresa i que permeti que cada dia ens ocupem de construir el Regne i procurem portar amor i pau en cadascun dels nostres actes.