Déu no és Déu de morts, sinó de vius

Queden poques setmanes per acabar l’any litúrgic i les lectures d’aquest diumenge XXXII de durant l’any (que no són les de la dedicació del temple de la Sagrada Família) ens fan meditar sobre l’esperança última, sobre la resurrecció, ja que per a qui té fe, la vida no s’acaba amb la mort.

Hi ha moments en què pensem en la mort, ja sigui perquè sofrim una malaltia, perquè ens ha deixat un familiar, un amic, o perquè veiem als mitjans de comunicació víctimes de la guerra, de la fam... I ens fa mal perquè pensem en el buit que deixen totes aquestes persones que han viscut entre nosaltres. I pensem que ens retrobarem amb ells, si Déu vol, en la vida plena. Però ens imaginem com serà aquesta nova vida? Els saduceus, que neguen que els homes hagin de ressuscitar, ni s’ho plantegen, i fan una pregunta trampa a Jesús, per ridiculitzar-lo. Construeixen una història basada en un precepte de la llei de Moisès. La llei del levirat. Li plantegen un cas hipotètic...

Jesús els respon de forma clara i pedagògica, situant-se en la perspectiva de Déu, el Déu de la Vida. Déu no és Déu de morts sinó de vius, premia amb la vida els qui creuen en Ell, considerats dignes del món que vindrà, com els set germans de la primera lectura, torturats pel rei, que van morir per no voler renunciar a la seva fe i, mentre morien, afirmaven la fe en la resurrecció, l’esperança en una altra vida després de la mort. Jesús obre els ulls del cor als saduceus; la resurrecció no és el retorn a la vida terrenal, sinó una vida nova incorporats definitivament a Déu.

Nosaltres sabem que la vida en Crist ens durà a una felicitat plena, una felicitat tan gran que va més enllà de tots els esquemes; però, per molt que puguem imaginar-nos com deu ser, no ho podrem saber fins que ens arribi l’hora. La fe en el Déu viu de Jesucrist ens il·lumina i conforta en el nostre camí, en el dia a dia. Ens dóna força en la prova, ens dóna un esperit constructiu i generós, perquè donem testimoni del que creiem i esperem.

Mentrestant, mentre peregrinem per aquí a la terra, hem de ser constants en tota mena d’obres bones, propagar la paraula de Déu pertot arreu, estimar Déu, sofrir amb constància com ho féu Jesucrist i confiar en l’esperança que Déu ens dóna amb la resurrecció.