Després d’haver rentat els peus als deixebles, d’haver-los donat el manament nou de l’Amor, en un clima de gran intimitat, Crist els explica la bella paràbola del cep veritable: Ell és el cep veritable; les sarments, el nou poble de Déu; i el Pare és el vinyater, que sap prou bé el que ens convé, ens cuida i vol que les seves paraules quedin en nosaltres, que donem fruits i siguem deixebles de Crist.
El Pare espera de nosaltres el fruit de les bones obres, la pràctica de les virtuts. El nostre fruit dependrà de la nostra unió amb Ell. «Sense Ell no podem fer res». Però amb Ell tot ho podem. Hem de comptar amb el Senyor. Buscar la seva paraula, esperar en el silenci de l’oració, ajustar la nostra vida a la seva voluntat, per tal que la nostra vinya doni fruits. Cal romandre al cep, no viure desconnectats de Jesús, no quedar-nos sense saba, no assecar-nos més. Esforçar-nos perquè les seves Paraules romanguin en nosaltres.
Els cristians estem cridats a viure en comunió de vida amb Crist i amb tots els germans. Així, a través nostre, totes les altres sarments tindran un cert lligam amb Crist. El més important doncs és que cadascú de nosaltres estigui vinculat amb Jesucrist per la fe, l’oració i el culte a la seva Paraula. Adonem-nos que ens cal acollir més el missatge de Crist, que ens cal retornar a l’Evangeli i viure l’Eucaristia, font i cim de la vida cristiana. Cerquem el Senyor en totes les coses, aprenguem a buscar-lo sempre i a portar una vida a imatge de Crist, visquem sentint la seva presència i nodrim-nos amb la saba de la fe. Del testimoni que donem depèn en gran mesura que el món cregui i doni glòria a Déu.
Demanem al Senyor que ens ajudi a saber estimar el país on vivim i la seva gent, a plantar cada dia les llavors de l’Evangeli, a ser, com sant Jordi, testimonis del Regne de Déu, a viure l’Evangeli i a il·luminar la vida amb el llibre dels llibres, la Bíblia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada