Més lectures

Aquest mes d'agost ja m'he llegit dos llibres més, un que em van regalar pel sant, La filla del capità Groc, de Víctor Amela, i un altre que em va recomanar mon cunyat, Una estrella que es diu Henry, de Roddy Doyle. 

Són dues novel·les històriques (narren la primera guerra carlina i les seqüeles al Maestrat i la Guerra d'Independència Irlandesa). I tot i que em va costar entrar-hi, diguem que no és el meu gènere preferit, me les he pogut acabar, m'han agradat i m'han ajudat a enriquir-me i conèixer més la història, i a quedar-me amb les coses bones perquè, malgrat les guerres, també hi ha amor (si, en el fons, sóc una romàntica...). 

El fet que hi hagués molta violència, persecucions, fugides, etc., em cridava l'atenció, però alhora feia que se'm regirés l'estómac; les descripcions, dels pobles, de l'arsenal, etc., se'm feien pesades, però és que en general gaudeixo més quan hi ha diàleg. I un cop introduïda a la trama, vaig patir, em vaig angoixar, vaig gaudir enmig de l'acció i l'aventura, vaig respirar profundament i se'm van posar els pèls de punta només de pensar que tot allò "havia passat de veritat". I pensava "que malament que acabarà tot plegat" i també "sort que almenys sabem que se salvarà algú: el narrador". I em vaig adonar de com apassionen els herois, que també poden ser dolents, que com que lluiten fins al final per la seva causa ens resulten simpàtics, valents, encoratjadors. 

El paper de la dona també és fonamental. No es queden enrere. Malgrat l'època que els va tocar viure, també sortien al carrer i lluitaven per defensar el seu poble, la seva gent, el seu país. Lluitaven pels seus ideals, pel seu somni, ajudaven en tot els protagonistes, convertint-se en molt més que la seva mà dreta.

Un fragment del llibre d'en Doyle em va cridar l'atenció. "Nosaltres decidim què ha de passar. No pas ells. Si nosaltres fem alguna cosa, ells faran alguna cosa. Si nosaltres en fem una altra, ells en faran una altra. Ens ha costat centenars d'anys, adonar-nos d'això, però ara ja ho tenim après. Escriurem la història del nostre país. Vet-ho aquí. Canviarem el curs de la història, noi. Només existeix un futur possible. La República".

Tant de bo lluitem tots pels nostres somnis (petits o grans), amb energia, valentia i alegria, sense necessitat d'arribar a la violència, desitjant en tot moment la pau.