La Santíssima Trinitat

Celebrem solemnement la Santíssima Trinitat, un esdeveniment salvador, un misteri que és el centre de la nostra fe, del qual tot procedeix i al qual tot retorna. El Pare, el Fill i l’Esperit Sant han estat sempre presents en la història de la humanitat transformant el món. Avui contemplem el cor de Déu, la seva realitat més profunda, que és la de unitat en la trinitat, que dóna la vida i comunica el seu amor.

L’Esperit, el defensor i mestre, l’Esperit de la veritat, que és la Paraula de Jesús, vindrà a nosaltres, apareix amb la missió de portar a la veritat sencera, a ajudar els deixebles a comprendre tot el que Jesús ha dit i ensenyat, fent que la seva paraula sigui sempre viva i eficaç, capaç d’il·luminar en cada situació històrica de la vida. L’Esperit Sant condueix a una total comprensió de la persona i el missatge de Crist Ressuscitat. L’Esperit ens porta a la veritat que Déu vol donar-nos a conèixer. Guia cap a la veritat de Jesús, cap a la seva revelació, per tal que la puguem conèixer en plenitud. El Fill ho rep tot del Pare en la perfecta unitat i l’Esperit rep tot el que Ell és, del Pare i del Fill.

El misteri de la Santíssima Trinitat és present en les nostres vides: des del Baptisme –que rebem en nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant- fins a la nostra participació en l’Eucaristia, que es fa per a la glòria del Pare, pel seu Fill Jesucrist, gràcies a l’Esperit Sant. I en el senyal de la Creu, pel qual ens reconeixem com a cristians. Lluny de ser distant, ve a nosaltres, habita en nosaltres i ens transforma per mitjà de l’Esperit.

Cal viure aquesta relació, sense voler entendre-ho tot per la lògica. Cal que ens deixem guiar cap al coneixement de la veritat sencera. Cal que estiguem oberts a l’Esperit i confiem en Déu, que treballa en nosaltres... Cal que ens adrecem a Déu per descobrir que tenim diferents camins marcats en les nostres vides però una única porta per obrir: la de l’amor.

Demanem al Senyor que ens ajudi a valorar la seva saviesa i tot el que Ell ha creat, que ens enviï el seu Esperit que allibera de la duresa de cor, ens doni una esperança sòlida i ens ensenyi a estimar...

Comentari de Jn 20,19-23 (23-05-2010) - Diumenge de Pentecosta

Avui, en el dia de Pentecosta, es compleix la promesa que Crist va fer als apòstols. El primer dia de Pasqua, diumenge, es va fer present enmig d’ells de forma nova i plena: travessà les portes exteriors tancades i la por interior dels deixebles i els comunicà quatre dons fonamentals: la pau, el goig, la missió i l’Esperit Sant, un esperit que renova i produeix unitat, que mou a obrar el bé i consola en el dolor...

Els deixebles han viscut una etapa única i irrepetible. Durant molts dies, Jesús, el Senyor, s’ha manifestat palpablement a ells. Ara ja no el podran veure físicament, però continuaran reunint-se en el seu nom, i seguiran “en contacte” amb Ell; l’Esperit Sant farà que entenguin en profunditat totes les paraules del cenacle i serà vida per a ells. Els deixebles havien tingut por, però ara han estat transformats en valents predicadors que no temen la presó, ni la tortura ni el martiri. La força de l’Esperit és en ells, és amb nosaltres cada dia...

L’esclat de Pentecosta fa renéixer l’Església. Amb el do de l’Esperit Sant comença també la nostra missió: anar per tot el món a sembrar la bona nova, cadascú amb els dons que ha rebut. Ha arribat l’hora, doncs, de donar-se, realitzar una obra evangelitzadora, ser llum per al món, veure que l’alè de Jesús ens porta vida nova, la vida mateixa de Déu.

Invoquem l’Esperit Sant i fem-lo present perquè ens guiï al coneixement més profund de Jesús; perquè ens obri portes i finestres per no viure només centrats en nosaltres mateixos i en els nostres petits problemes i perquè, forts en la fe, donem testimoni i evangelitzem. Deixem que actuï en nosaltres: que ens transformi, que ens parli, que ens digui com hem de pregar. I parlem la llengua de l’Esperit, la de l’amor.

Que el Senyor vessi arreu de la terra els dons de l’Esperit Sant, que ens faci conscients d’aquest gran do i que, tal com van dir ahir els bisbes de les diòcesis catalanes als joves que vam participar en l’Aplec de l’Esperit a Terrassa, visquem la nostra vida de cada dia sense por i amb la joia de ser testimonis de la Bona Nova.

Un manament nou

En aquest temps pasqual en el qual Déu ha creat un món nou i una terra nova, Jesús ens mostra, i proposa, que la novetat està en la seva vida lliurada fins a l’extrem per amor. En el gran discurs de comiat, la nit de l’últim sopar, quan entrega el seu testament espiritual als deixebles, els comunica la seva voluntat en forma de manament, un manament nou, el gran manament de l’amor com a signe visible de l’adhesió dels deixebles a Ell i de la vivència real i afectiva de la fraternitat.

Avui, Jesús ens convida a estimar-nos els uns als altres, amb un amor que ha de ser recíproc, un amor nou i sorprenent perquè es tracta d’estimar com Ell ens ha estimat, amb la mateixa intensitat i donació del Crist. El seu amor és l’amor que crea la comunitat i l’alimenta; és l’amor que manifesta cada dia la presència de Déu en el món: com continua present en la Paraula, l’Eucaristia, en l’amor que uneix els cristians imitant l’exemple de Crist. Cal que sigui el nostre model a l’hora d’estimar! Una bona manera d'estimar-nos, de posar en pràctica la Paraula de Déu és anunciar, a tothora, en tot lloc, la Bona Notícia, l'Evangeli que no és altre que Jesucrist mateix.

En un món carregat de divisions, complex en el bé i en el mal que s’hi barreja, d’egoisme, d’enveges, rancors, estem cridats a donar testimoni d’una altra realitat completament nova i diferent: el testimoni de l’amor. El món pot ser transformat i nosaltres, els cristians, tenim una gran responsabilitat en aquesta transformació. Som els encarregats d'aportar la Bona Notícia de Jesucrist. Posant en pràctica el manament nou de l’amor, un amor que distingeix i transforma, serem signes i instruments d’aquest món nou. Amb aquesta confiança, cal que anunciem l'Evangeli, ja que qui ha trobat veritablement Crist, no pot tenir-lo només per a si mateix sinó que l'ha d'anunciar, i cal recordar que només essent gent de bon tracte, només canviant el nostre cor, aconseguirem que també canviï el nostre món.

Que el manament de l’amor es faci present en el nostre món; que entri triomfant en el nostre interior i ompli de llum els pensaments, les paraules i les obres de cada dia. Que puguem transmetre a tothom la joia pasqual..., i que, malgrat les tribulacions, perseverem en la fe.