Avui, en el dia de Pentecosta, es compleix la promesa que Crist va fer als apòstols. El primer dia de Pasqua, diumenge, es va fer present enmig d’ells de forma nova i plena: travessà les portes exteriors tancades i la por interior dels deixebles i els comunicà quatre dons fonamentals: la pau, el goig, la missió i l’Esperit Sant, un esperit que renova i produeix unitat, que mou a obrar el bé i consola en el dolor...
Els deixebles han viscut una etapa única i irrepetible. Durant molts dies, Jesús, el Senyor, s’ha manifestat palpablement a ells. Ara ja no el podran veure físicament, però continuaran reunint-se en el seu nom, i seguiran “en contacte” amb Ell; l’Esperit Sant farà que entenguin en profunditat totes les paraules del cenacle i serà vida per a ells. Els deixebles havien tingut por, però ara han estat transformats en valents predicadors que no temen la presó, ni la tortura ni el martiri. La força de l’Esperit és en ells, és amb nosaltres cada dia...
L’esclat de Pentecosta fa renéixer l’Església. Amb el do de l’Esperit Sant comença també la nostra missió: anar per tot el món a sembrar la bona nova, cadascú amb els dons que ha rebut. Ha arribat l’hora, doncs, de donar-se, realitzar una obra evangelitzadora, ser llum per al món, veure que l’alè de Jesús ens porta vida nova, la vida mateixa de Déu.
Invoquem l’Esperit Sant i fem-lo present perquè ens guiï al coneixement més profund de Jesús; perquè ens obri portes i finestres per no viure només centrats en nosaltres mateixos i en els nostres petits problemes i perquè, forts en la fe, donem testimoni i evangelitzem. Deixem que actuï en nosaltres: que ens transformi, que ens parli, que ens digui com hem de pregar. I parlem la llengua de l’Esperit, la de l’amor.
Que el Senyor vessi arreu de la terra els dons de l’Esperit Sant, que ens faci conscients d’aquest gran do i que, tal com van dir ahir els bisbes de les diòcesis catalanes als joves que vam participar en l’Aplec de l’Esperit a Terrassa, visquem la nostra vida de cada dia sense por i amb la joia de ser testimonis de la Bona Nova.
Els deixebles han viscut una etapa única i irrepetible. Durant molts dies, Jesús, el Senyor, s’ha manifestat palpablement a ells. Ara ja no el podran veure físicament, però continuaran reunint-se en el seu nom, i seguiran “en contacte” amb Ell; l’Esperit Sant farà que entenguin en profunditat totes les paraules del cenacle i serà vida per a ells. Els deixebles havien tingut por, però ara han estat transformats en valents predicadors que no temen la presó, ni la tortura ni el martiri. La força de l’Esperit és en ells, és amb nosaltres cada dia...
L’esclat de Pentecosta fa renéixer l’Església. Amb el do de l’Esperit Sant comença també la nostra missió: anar per tot el món a sembrar la bona nova, cadascú amb els dons que ha rebut. Ha arribat l’hora, doncs, de donar-se, realitzar una obra evangelitzadora, ser llum per al món, veure que l’alè de Jesús ens porta vida nova, la vida mateixa de Déu.
Invoquem l’Esperit Sant i fem-lo present perquè ens guiï al coneixement més profund de Jesús; perquè ens obri portes i finestres per no viure només centrats en nosaltres mateixos i en els nostres petits problemes i perquè, forts en la fe, donem testimoni i evangelitzem. Deixem que actuï en nosaltres: que ens transformi, que ens parli, que ens digui com hem de pregar. I parlem la llengua de l’Esperit, la de l’amor.
Que el Senyor vessi arreu de la terra els dons de l’Esperit Sant, que ens faci conscients d’aquest gran do i que, tal com van dir ahir els bisbes de les diòcesis catalanes als joves que vam participar en l’Aplec de l’Esperit a Terrassa, visquem la nostra vida de cada dia sense por i amb la joia de ser testimonis de la Bona Nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada