Jesucrist es mostra avui contundent, malhumorat i enfadat amb els fariseus. Denuncia sense embuts la falsa coherència dels qui es presenten com a guies i models per als altres. Els considera hipòcrites, guies cecs. Són corruptors del poble, que persegueixen individus i els cacen per a portar-los a la pròpia convicció religiosa; no a la de Déu sinó a la pròpia. Extravien el proïsme i li treuen el gust per viure.
Pels fariseus, la llei és només una estratègia de dominació i d’enriquiment amb múltiples impostos, sacrificis i ofrenes. Per Jesús, la llei és una mediació humana per al compliment de la voluntat de Déu. L’important és allò que cada persona porta en el seu cor, seguir la llei de l’amor. Jesucrist detesta la hipocresia perquè impedeix una autèntica relació amb Déu i tanca a la gent l’entrada al Regne del cel.
Volent aparentar allò que no som, no podem ser bons guies, perquè encegats, no sabrem on anem. Si estem pendents d’aspectes superficials, serem incapaços de copsar els valors profunds: la fe, l’amor, la fermesa a sofrir les contrarietats. Si tendim a aparentar, a fer i dir allò que els altres esperen per assolir el que volem, això ens farà oblidar potser la responsabilitat de les nostres obres i la falsedat entre allò que pensem i allò que fem... Si perdem massa temps en coses secundàries, acabarem perdent de vista allò fonamental: l’amor a Déu i al proïsme...
El Senyor repetidament intenta destapar-nos les orelles i desvetllar-nos els ulls. Estiguem atents a la seva veu i oberts a saber la veritat i ensenyar-la amb humil fidelitat... Que per la intercessió de santa Rosa de Lima, dona distingida pel seu esperit d’oració i caritat, seguim el camí veritable de la vida, el camí de l’amor.
Pels fariseus, la llei és només una estratègia de dominació i d’enriquiment amb múltiples impostos, sacrificis i ofrenes. Per Jesús, la llei és una mediació humana per al compliment de la voluntat de Déu. L’important és allò que cada persona porta en el seu cor, seguir la llei de l’amor. Jesucrist detesta la hipocresia perquè impedeix una autèntica relació amb Déu i tanca a la gent l’entrada al Regne del cel.
Volent aparentar allò que no som, no podem ser bons guies, perquè encegats, no sabrem on anem. Si estem pendents d’aspectes superficials, serem incapaços de copsar els valors profunds: la fe, l’amor, la fermesa a sofrir les contrarietats. Si tendim a aparentar, a fer i dir allò que els altres esperen per assolir el que volem, això ens farà oblidar potser la responsabilitat de les nostres obres i la falsedat entre allò que pensem i allò que fem... Si perdem massa temps en coses secundàries, acabarem perdent de vista allò fonamental: l’amor a Déu i al proïsme...
El Senyor repetidament intenta destapar-nos les orelles i desvetllar-nos els ulls. Estiguem atents a la seva veu i oberts a saber la veritat i ensenyar-la amb humil fidelitat... Que per la intercessió de santa Rosa de Lima, dona distingida pel seu esperit d’oració i caritat, seguim el camí veritable de la vida, el camí de l’amor.
