A vegades, la vida corre massa de pressa.
A vegades, anem de bòlit, estressats, i no ens adonem que el més important no és tenir, gastar, estar ocupats, sinó SER, VIURE, ESTIMAR...
A vegades, només mirem endavant i no girem el cap ni a l’esquerra ni a la dreta ni a les cantonades. Encara agafaríem torticolis!
A vegades, no tenim temps pels altres: per acompanyar-los, escoltar-los, animar-los...
A vegades, no tenim temps ni per nosaltres mateixos: per descansar, llegir, escriure, escoltar música, reflexionar...
A vegades, ens perdem molts paisatges, molts somriures, molts colors, de tant anar a la nostra, viure encegats i no voler obrir els ulls.
A vegades, ens tanquem, i no sabem mirar més enllà del nostre melic.
A vegades, només veiem problemes, som massa pessimistes i crítics amb nosaltres mateixos...
A vegades, no tenim il·lusions, esperança, confiança...
Gràcies a Déu, això només passa a vegades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada