Silenci

Entre sorolls externs, veus interiors, pensaments que no afluixen, el silenci l'acompanya cada dia. És el seu company de camí, no se'n separa; no se li fa feixuc ni li provoca cap tipus de malestar. Sempre l'ha considerat un bon amic, un aliat. Senzillament, hi és, no se'n pot allunyar, no vol que fugi d'ella. A vegades, hi troba calma, consol. Però d'altres vegades, la seva presència -dins l'absència de mots, de comunicació- se li fa insuportable. Una relació trencada.

No sap ben bé com explicar-ho: viu amb el silenci, hi conviu, però ara ja no l'escolta, es queda en blanc, bloquejada. Potser ja no tenen res més a dir-se. Està cansada d'esperar, de callar. Està més absorta en els seus pensaments. Ha oblidat que en el silenci és quan més pot escoltar.

Tant de bo aquests dies de vacances l'ajudin a retrobar-se amb el silenci...