Avui, l'Església contempla com, a més dels Dotze, hi havia molts deixebles que seguien el Senyor i havien estat cridats per Ell. D'entre tots aquells deixebles, Jesucrist n'elegeix setanta-dos (un valor simbòlic, la totalitat de les nacions) per a una missió concreta: sortir pels camins de la vida a anunciar la bona nova de l’Evangeli, comunicant la pau. Els exigeix total despreniment i abandonament complet en la providència divina; i els exhorta a no vanagloriar-se per les coses d’aquest món. El més important és tenir el nom inscrit al cel, participar de les exigències del Regne i viure d’acord amb elles.
El temps de la collita havia arribat i calien molts treballadors. No hi havia temps per perdre, havia arribat l’hora de la salvació. Sortien de dos en dos perquè el seu testimoni tingués un valor jurídic segons la llei jueva. El món sencer era davant dels peus de tots aquells que s’havien deixat seduir per la Paraula de Jesucrist. Calia anar pels camins com heralds de pau, treballadors humils del Regne de Déu.
Des del Baptisme cada cristià és cridat pel Crist a complir una missió. L'Església, en nom del Senyor, exhorta vivament tots els laics a respondre de bona gana, amb generositat i amb promptitud a la veu de Crist, que avui ens convida amb més insistència, i a l'impuls de l'Esperit Sant. La missió no serà fàcil. S’ha de dur a terme enmig de la pobresa, sense provisions, sense imposar res. La missió és urgent i res no pot destorbar-la. No podem tampoc forçar ningú a escoltar-nos (cal acceptar un "no" per resposta) però sí que és el nostre deure anunciar amb coratge la proximitat del Regne, portar-ho tot a la pregària, mantenint una relació viva i personal amb Déu.
Certament, és una tasca difícil voler ser fidel a l’Evangeli de Jesús. Però és una tasca que omple d’alegria i que no ve de l’èxit, el poder, el triomf... Cal que ho tinguem present, com també cal que demanem a l’amo dels sembrats que hi enviï segadors. Cal que preguem no només pensant en les nostres necessitats sinó en una dimensió universal.
Que sapiguem donar raó de la nostra fe, anunciant el missatge d’amor de l’Evangeli. Que la nostra missió estigui centrada en anunciar el Regne de Déu, donant pau, alegria i esperança.
El temps de la collita havia arribat i calien molts treballadors. No hi havia temps per perdre, havia arribat l’hora de la salvació. Sortien de dos en dos perquè el seu testimoni tingués un valor jurídic segons la llei jueva. El món sencer era davant dels peus de tots aquells que s’havien deixat seduir per la Paraula de Jesucrist. Calia anar pels camins com heralds de pau, treballadors humils del Regne de Déu.
Des del Baptisme cada cristià és cridat pel Crist a complir una missió. L'Església, en nom del Senyor, exhorta vivament tots els laics a respondre de bona gana, amb generositat i amb promptitud a la veu de Crist, que avui ens convida amb més insistència, i a l'impuls de l'Esperit Sant. La missió no serà fàcil. S’ha de dur a terme enmig de la pobresa, sense provisions, sense imposar res. La missió és urgent i res no pot destorbar-la. No podem tampoc forçar ningú a escoltar-nos (cal acceptar un "no" per resposta) però sí que és el nostre deure anunciar amb coratge la proximitat del Regne, portar-ho tot a la pregària, mantenint una relació viva i personal amb Déu.
Certament, és una tasca difícil voler ser fidel a l’Evangeli de Jesús. Però és una tasca que omple d’alegria i que no ve de l’èxit, el poder, el triomf... Cal que ho tinguem present, com també cal que demanem a l’amo dels sembrats que hi enviï segadors. Cal que preguem no només pensant en les nostres necessitats sinó en una dimensió universal.
Que sapiguem donar raó de la nostra fe, anunciant el missatge d’amor de l’Evangeli. Que la nostra missió estigui centrada en anunciar el Regne de Déu, donant pau, alegria i esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada