Durant el discurs de l’últim sopar, Jesús presenta als seus deixebles la paràbola del cep i les sarments. El Pare és el vinyater, cuida amorosament la vinya, l’esporga, la talla, vetlla per ella i vol que doni un fruit que duri sempre; Jesucrist és el cep veritable, gràcies al qual podem donar fruit; i els deixebles són les sarments, són nets gràcies al missatge i al do rebuts, gràcies a haver escoltat la Paraula i a haver-la posat en pràctica.
Jesús ens demana que estiguem en Ell, com Ell està en nosaltres, perquè així donarem molt de fruit i glorificarem el Pare del cel, l’honorarem i farem el que és agradable als seus ulls. Si vivim íntimament units a Jesús, el Fill de Déu, i ens deixem portar per l’Esperit, serem persones que viurem des d’ara la vida de Déu, la vida eterna.
Aprofitem aquest temps de repòs, de vacances, per a apropar-nos més a Déu: essent constants en la pregària, trobant més moments per a la reflexió personal, meditant l’Evangeli de cada dia, participant de l’Eucaristia diàriament, oferint un servei als més necessitats... Preguntem-nos si som al cep o separats d’Ell, si som sarments vives, si ens cal una neteja a fons, quins fruits produïm... Adonem-nos que ens cal acollir més el missatge de Crist, que ens cal retornar a l’Evangeli i viure l’Eucaristia, font i cim de la vida cristiana.
Que ens mantinguem units al Crist per a no confondre la nostra missió cristiana amb els interessos del món. Que la nostra vida es tradueixi en obres d’amor i pau i que seguint dignament la nostra vocació, seguint l’exemple de santa Brígida, patrona d’Europa, aprenguem a cercar el Senyor en totes les coses i a portar una vida a imatge de Crist, l’home nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada