La promesa de Déu s’ha acomplert. Elisabet ha tingut un fill al qual anomenaran Joan. De nou l’alegria és la resposta a l’acció misericordiosa de Déu davant la impossibilitat humana. El qui no creia en les promeses de Déu, Zacaries, ara les reconeix en la seva realització, i gràcies a aquest fet, recupera la parla, sorgeix el miracle. El nen és do de Déu, porta un missatge d’amor i d’esperança de part de Déu.La gent es pregunta què serà, quins camins seguirà, perquè la vida sempre sorprèn, sempre és capaç d’obrir nous camins. La vida, el do de Déu per excel·lència, sempre ens meravella, és benedicció i gràcia.
Aquest nen –ara tots ho sabem- està cridat a portar una missió en un moment crucial de la vida del poble de Déu. Joan Baptista ocupa un moment decisiu en la història de la salvació. És escollit per a una missió concreta: ser missatger de la misericòrdia de Déu, ser el profeta precursor del Messies, el qui aplanarà els seus camins, portarà a la conversió, anunciarà la Bona Nova del Regne i ens presentarà Jesucrist.
S’ha acabat el temps d’espera. Ja és a les portes el dia del Senyor. Descobrim el pas de Déu per la nostra vida i diguem-li, confiadament, “t’esperem, Senyor, amb la certesa que véns a salvar-nos i ens crides a cadascú de nosaltres a una missió concreta. Fes que poguem ser sempre testimonis de la Bona Nova i que siguem fidels a la missió que ens has confiat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada