Comentari de Mt 28,1-10 (23-04-2011) - Vetlla Pasqual

Després del silenci, el dolor, la reflexió i l’espera... Després de fer costat a Maria, d’acompanyar-la per a poder entendre una mica el significat del sepulcre que vetllem. Quan hi ha hagut un gran silenci a la terra i solitud, perquè el Rei dormia... Passat ja el dissabte, Maria Magdalena i Maria van al sepulcre, a l’encontre amb Jesús per vetllar-lo. Confien que podran veure’l, que la roca no els ho impedirà. Un gran terratrèmol fa pressagiar que no tot ha acabat aquí, i provoca l’aparició d’un àngel que anuncia que el sepulcre és buit, que Jesús ha ressuscitat tal com havia dit, perquè Déu no és Déu de morts sinó de vius...

Jesús ha ressuscitat! Ha vençut la mort, el pecat, la tristesa i ens ha obert les portes de la nova vida, l’autèntica vida, la que l’Esperit Sant va donant-nos per pura gràcia. Crist és viu i present a tot arreu... Com les dones anunciadores de la bona nova, nosaltres hem de voler ser signes del Crist encarnat, ser per al món flama de vida, testimonis de l’Amor. Cal viure l’esperança pasqual, creure en la vida humana. Cal anar allà on faci falta i anunciar que Crist viu, que està present en la nostra vida, és al costat nostre i ens diu: "No tingueu por".

Deixem-nos il·luminar per l’Amor de Déu que sap percebre la irrupció de la vida malgrat que les evidències parlin de mort. Siguem testimonis d’esperança i de vida, anunciem a tothom la felicitat de creure en Jesucrist i celebrem i proclamem que Jesús ha ressuscitat tal com ho havia anunciat!

M'he rentat i ara hi veig

Moltes coses podríem dir del text d’avui, el cec de naixement, en aquest quart diumenge de Quaresma, l’anomenat Laetare. És un text baptismal, carregat de simbolisme, que ens convida a fer una reflexió sobre la llum com a element del Baptisme, que fa que ens preguntem què veiem, què no veiem, què ens impedeix veure-hi i quina Llum seguim, i que ens crida a la conversió i a no tancar-nos a la Llum de Déu.

Un cec de naixement no hi ha vist mai, depèn totalment dels altres, viu gràcies als altres. Es guanya la vida de la caritat dels altres. Jesús el veu, obre els ulls i procura per ell, li ofereix la possibilitat de la conversió. Fa servir els símbols de la creació per guarir-lo; on els altres hi veuen mal, Ell hi posa remei. El cec es renta a la piscina de Siloè, l’Enviat, i queda convertit en un signe de Crist, pot veure les coses d’una manera nova. És el que passa quan ens trobem amb Jesús: quan surt al nostre encontre, no deixa indiferent.

Jesús intenta que tinguem llum i puguem veure-hi una mica clar. Ve a il·luminar, passa constantment per la nostra vida, ens coneix... Vol que veiem la misericòrdia de Déu, vol guarir-nos, curar les ferides que la ceguesa ha produït en el nostre interior i obrir el camí a la llum. Però... I nosaltres? Volem ser guarits per Ell o ja ens està bé caminar a les palpentes? I què diem d’Ell? El coneixem prou? Seríem capaços de fer una afirmació de fe?

La fe és un procés que ens porta de l’obscuritat del pecat a la llum de la gràcia. Cal donar raó de la nostra fe, manifestar-la, donar una resposta compromesa. Hem de poder saber qui és Ell i per això ens cal conèixer a fons la Paraula de Déu. També hem de ser capaços de llençar-nos del tot, de creure que realment només Déu dóna sentit a la nostra vida... I que l’única actitud possible és posar Déu en el nostre cor. Llavors la nostra vida serà totalment nova, dependrem únicament i exclusivament de Déu i no tindrem por de manifestar la seva llum.

Cal ser testimonis de llum, interpel·lar... Cal ser valents per a no desaprofitar les ocasions de conversió, ser conscients de les nostres cegueses. Demanem al Senyor que ens guareixi, que ens il·lumini, que ens obri els ulls per tal que puguem veure el món com Ell el veu, per tal que les nostres vides es converteixin a Ell.