M'he rentat i ara hi veig

Moltes coses podríem dir del text d’avui, el cec de naixement, en aquest quart diumenge de Quaresma, l’anomenat Laetare. És un text baptismal, carregat de simbolisme, que ens convida a fer una reflexió sobre la llum com a element del Baptisme, que fa que ens preguntem què veiem, què no veiem, què ens impedeix veure-hi i quina Llum seguim, i que ens crida a la conversió i a no tancar-nos a la Llum de Déu.

Un cec de naixement no hi ha vist mai, depèn totalment dels altres, viu gràcies als altres. Es guanya la vida de la caritat dels altres. Jesús el veu, obre els ulls i procura per ell, li ofereix la possibilitat de la conversió. Fa servir els símbols de la creació per guarir-lo; on els altres hi veuen mal, Ell hi posa remei. El cec es renta a la piscina de Siloè, l’Enviat, i queda convertit en un signe de Crist, pot veure les coses d’una manera nova. És el que passa quan ens trobem amb Jesús: quan surt al nostre encontre, no deixa indiferent.

Jesús intenta que tinguem llum i puguem veure-hi una mica clar. Ve a il·luminar, passa constantment per la nostra vida, ens coneix... Vol que veiem la misericòrdia de Déu, vol guarir-nos, curar les ferides que la ceguesa ha produït en el nostre interior i obrir el camí a la llum. Però... I nosaltres? Volem ser guarits per Ell o ja ens està bé caminar a les palpentes? I què diem d’Ell? El coneixem prou? Seríem capaços de fer una afirmació de fe?

La fe és un procés que ens porta de l’obscuritat del pecat a la llum de la gràcia. Cal donar raó de la nostra fe, manifestar-la, donar una resposta compromesa. Hem de poder saber qui és Ell i per això ens cal conèixer a fons la Paraula de Déu. També hem de ser capaços de llençar-nos del tot, de creure que realment només Déu dóna sentit a la nostra vida... I que l’única actitud possible és posar Déu en el nostre cor. Llavors la nostra vida serà totalment nova, dependrem únicament i exclusivament de Déu i no tindrem por de manifestar la seva llum.

Cal ser testimonis de llum, interpel·lar... Cal ser valents per a no desaprofitar les ocasions de conversió, ser conscients de les nostres cegueses. Demanem al Senyor que ens guareixi, que ens il·lumini, que ens obri els ulls per tal que puguem veure el món com Ell el veu, per tal que les nostres vides es converteixin a Ell.