Comentari de Mt 7,21-29 (23-06-2011) - Dijous XII de durant l'any

En la secció final del llarg sermó de la muntanya, Jesucrist fa una gran advertència als seus deixebles: no tothom qui diu "Senyor, Senyor" entrarà al Regne del cel sinó el qui fa la voluntat de Déu. No només cal invocar Déu en la pregària, el culte, dur-lo als llavis i al cor, sinó que cal dur a terme el seu projecte, escoltar la seva Paraula i complir-la, amb fidelitat i obediència, sense caure en la rutina.

Jesucrist ens exhorta sobre la importància de la Paraula de Déu. Exigeix posar-la en pràctica, adherir-nos-hi coherentment. Si així ho fem, arribarem a comprendre-la fent-la vida en nosaltres. Viurem la fe amb obres i de veritat. I no sobre la inconsistència de la sorra, que ens porta a actuar des de l’egoisme.

Cal que meditem en qui fonamentem la nostra vida, la nostra fe, què fa que siguem sòlids i ferms. No val a badar perquè Déu només reconeixerà aquells qui practiquen el manament de l’amor i està en joc la salvació de tots. Cal que ens prenguem seriosament les paraules que ens adreça avui, que unim fe i vida, pregària i acció, el desig d’estimar Déu i el proïsme.

No n’hi ha prou, doncs, amb viure una fe reduïda a una relació personal, íntima, molt sentida amb Déu, feta de bones pregàries i bons sentiments. Cal viure com Déu espera de nosaltres: no només creient en Ell sinó fent la seva voluntat, essent persones assenyades, construint la nostra casa sobre roca, amb fermesa, obrant el bé, vivint l’Evangeli, no només admirant-lo, sinó vivint-lo com ensenya Jesús.

Que siguem persones compromeses per causa de l’Evangeli, que deixem que es faci la voluntat de Déu, que ens arrelem i edifiquem en Crist, ferms en la fe i posem en pràctica la seva Paraula fent-la realitat dia rere dia.

“Déu puja enmig d’aclamacions...”

Celebrem avui l’Ascensió del Senyor. Celebrem el triomf del Senyor. Quaranta dies després de la seva mort i resurrecció, Jesús és enlairat al cel i seu a la dreta de Déu Pare Totpoderós. Abans, però, es retroba amb els deixebles a Galilea, després de fugaces aparicions, per tal que tinguin esperança. El lloc és determinant: és on Jesús havia anunciat la Bona Nova de Déu, on ara es manifesta als deixebles, que el seguiran i anunciaran arreu l’Evangeli. Durant la passió l’abandonaren i el negaren; ara alguns es prosternen davant seu, però d’altres, dubten. I malgrat això, Jesús confia la seva missió als apòstols que Ell havia elegit: els envia a convertir tots els pobles (sense exclusions), batejar-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyar-los a guardar tot el que Ell els ha manat. Com a deixebles que som, preguntem-nos: Quina és la nostra missió? Què vol que fem?

Jesús, el Senyor, el qui té plena autoritat al cel i a la terra -autoritat manifestada en l’ensenyament, el perdó i les guaricions- ha pujat avui d’una manera admirable a les altures del cel, però no hi ha pujat per apartar-se de la nostra petitesa..., per deixar-nos sols, per no tornar..., ni perquè estiguem tota l’estona mirant el cel. Se’n va perquè nosaltres tinguem confiança de seguir on ens ha precedit el nostre cap i pastor. Ens obre el camí per a preparar-nos-hi estada...

És tanta l’estimació de Jesús pels homes i dones del món, que ens permet abastar les coses del cel i no ens deixa orfes: se’n va, però tornarà, i serà amb nosaltres fins a la fi del món. I tot plegat, de tan admirable i meravellós, ens pot costar de pair... Per això cal que preguem a Déu que ens concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació... Així, gràcies als dons de l’Esperit Sant, podrem afirmar que Jesús és Senyor, serem conscients que amb Ell tot ho podem, que per Ell podem fer obres molt grans, que és immensa la força que obra en nosaltres, i que som membres del seu cos, de l’Església. Jesús assumeix una forma nova i més íntima de presència que només podem abastar per la fe. Ell és present enmig nostre. I això no ens pot deixar indiferents. Cal que en siguem testimonis!

Que el desig de la nostra fe cristiana tendeixi cap allà on és Jesús, cap al Senyor. I que el Senyor ens concedeixi el do d’una alegria santa i el goig d’una fervent acció de gràcies.