En el fragment que escoltem avui Jesús fa severes advertències, pren una clara actitud de denúncia dirigida als mestres de la llei i els fariseus per la incoherència en observar escrupolosament els petits detalls, que tenen la seva importància, i deixar de banda les coses fonamentals com la justícia, la misericòrdia i la fidelitat; els recrimina que oblidin el que és essencial i que tinguin cura de la seva imatge però no del seu interior. Jesús no els critica pas pel que fan sinó pel que no fan, per les omissions, perquè deixen d’obrar el bé. El seu error no era que fessin coses dolentes sinó no fer el bé que Déu esperava d’ells.
Cal que tinguem en compte el que és fonamental. Fer el bé i practicar les virtuts que fan que l’ésser humà s’assembli a Déu, rentar-nos primer per dins: saber veure el que no va bé i estar atents per a rectificar. Empatitzar amb l’altre, sentir-ne la necessitat i els motius que el fan actuar... No jutjar ni criticar, sinó ser transparents.
Les paraules d’avui de Jesucrist ens conviden a fer un examen de consciència: a reflexionar si respectem els valors fonamentals; si valorem més les normes que les persones; si imposem als altres allò que no som capaços de complir nosaltres mateixos; si parlem des de la suficiència de les nostres idees o des de la humilitat del nostre cor...
Que no busquem els elogis ni les aparences externes, ni descuidem l’interior, el cor, l’ànima. I que realizem allò que Déu espera de nosaltres, obrant amb justícia, misericòrdia i fidelitat.
