"Pare, glorifica el teu nom"

A les portes de la seva passió, mort i resurrecció, Jesús continua atraient gent d’arreu... Vet aquí, doncs, que uns grecs desitgen conèixer-lo. Uns pagans se senten atrets per Ell, i els apòstols els faciliten el contacte; i és que, a tots ha de ser anunciada la Bona Nova de Jesucrist, reconciliador de la humanitat amb el Pare, esperança única de salvació per tots aquells que creuen en ell.

Jesús aprofita l’ocasió per a anunciar que el temps de les paraules i els signes està arribant al final, ja que arriba l’hora d’un signe molt més gran: la passió i mort a la creu per a redimir el món. Se sent trasbalsat, però el seu trasbals es torna pregària. S’adreça a Déu amb grans clams i llàgrimes, aprèn en els sofriments què és obeir i es converteix en font de salvació eterna; l’oració el reconforta per a dur a terme la seva missió. Demana al Senyor que es manifesti, i Déu se l’escolta. És a través d’Ell que podem veure la Seva glòria! I és per nosaltres que ha vingut al món! És immens el seu amor per nosaltres!

Ens cal anar fent camí, com a poble de Déu, amb el cor penedit, cap a la llum pasqual. Ens cal aprendre molt de la pregària de Jesús, de la seva  obediència i fidelitat a la voluntat del Pare. Només podrem anar a Ell si agafem la pròpia creu i l’acompanyem, si morim per a donar fruit, enterrem l’egoisme, deixem marxar l’orgull, si sabem somriure davant l’adversitat, si arrenquem el pessimisme del cor humà, si reconeixem i acceptem que hem de polir el nostre interior, si donem la vida. 

Jesús enlairat atreu els cors i fa possible que, amb fe, el reconeguem. El gra de blat es transforma en Pa de Vida, vida nova que s’escriu en el cor de cadascú i que es construeix amb amor. Seguim les petjades de Jesús, escoltem la seva Paraula. Servim els altres i estimem-los. I preguntem-nos si la nostra pregària s’identifica amb la de Crist, si facilitem l’encontre amb Ell als qui el busquen, si la nostra vida és també gra de blat que mor.

Avui hem sentit una paraula que ens convida a ser servidors, una veu que ens diu que ja ha estat glorificat el Seu nom. Siguem fidels a aquesta Paraula, conscients que Ell obra en nosaltres meravelles. Apropem-nos a Ell i diguem-li: “Senyor, us vull conèixer, us vull estimar, us vull seguir. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur. Feu-me sentir vostre Esperit Sant. No m’amagueu la vostra mirada perquè jo confio en Vós”.

Comentari de Jn 7,1-2.10.14.25-30 (23-03-2012) - Divendres IV de Quaresma

Malgrat no voler anar a Judea perquè els jueus el volien matar, Jesús puja d’incògnit a Jerusalem, per celebrar la festa dels Tabernacles. Sap que hi ha de ser, perquè ha de donar raó de la seva missió, ha de poder dir qui és, d’on ve, encara que alguns no se’l creguin, no l’entenguin i el vulguin agafar.

A mitja setmana, puja al temple i hi ensenya, no té por, sap que el poder de les seves paraules és més gran, que Déu és amb Ell. Davant dels murmuris de la gent que es pregunta com és que les autoritats no el detenen i el deixen parlar, Jesús crida, alça la veu, és ben clar. Potser saben qui és, però no d’on ve... No coneixen qui l’ha enviat, aquell qui mereix tota la confiança. Crist sí que el coneix, perquè ve d’ell i és ell qui l’ha enviat...

Qui és Jesús per a ells? Per a ells és un de tants, el fill de Maria i Josep, el fuster... Els és difícil veure en Ell el Messies promès, el Fill de Déu, no acaben d’entendre unes paraules que els qüestionen, que els interpel•len, que els fan restar bocabadats. Però, llavors, el coneixen veritablement? El coneixem nosaltres?

Jesús és a prop dels cors que sofreixen, vetlla per cada un, no té por del que pugui passar, només vol fer la voluntat del Pare que l’ha enviat. La seva voluntat és donar vida, donar amor, esperança, predicar la Paraula. És donar a conèixer Déu a través seu... Va haver de cridar per expressar la confiança que té en Déu, per revelar que ve de Déu.

Que el Senyor augmenti la nostra fe, que creiem que Jesucrist ve del Pare: confiem en Ell i acollim-lo com a Fill de Déu que el Pare ens envia, acollim-lo amb goig en la nostra vida.

Un nou projecte

Una nova proposta, que ja va prenent cos, sempre il•lusiona. També suposa esforç, hores sacrificades, trencar-te les banyes perquè tot quadri; però tot té la seva recompensa, i si es tracta d’un projecte desitjat, d’aquells en què hi creus, que veus que val la pena i que realment és el que et mou, no només perquè t’agrada sinó molt més que això: perquè t’apassiona, perquè és el que sempre hauries volgut fer, perquè és vocacional i alimenta la teva vida...; llavors, no hi ha volta de full, s’ha de tirar endavant, s’ha de dir que sí, malgrat les pors, les pèrdues...

Una nova proposta, que m’ha vingut donada i que agraeixo profundament. No ha estat inesperada, però sí molt oportuna, tot un regal de Déu. Significa responsabilitat, plena confiança, i és tota ella pregària. Només espero deixar-me portar, que brolli tot del cor i de l'ànima, amb l'ajuda de Déu.

Una nova oportunitat de ser testimoni de Crist, de transmetre el seu missatge. Un nou impuls de l’Evangeli. Només confio i espero que tot vagi bé, i que pugui continuar en tot pas a pas, discretament, sense aires de grandesa, sense orgull, amb humilitat.