Malgrat no voler anar a Judea perquè els jueus el volien matar, Jesús puja d’incògnit a Jerusalem, per celebrar la festa dels Tabernacles. Sap que hi ha de ser, perquè ha de donar raó de la seva missió, ha de poder dir qui és, d’on ve, encara que alguns no se’l creguin, no l’entenguin i el vulguin agafar.
A mitja setmana, puja al temple i hi ensenya, no té por, sap que el poder de les seves paraules és més gran, que Déu és amb Ell. Davant dels murmuris de la gent que es pregunta com és que les autoritats no el detenen i el deixen parlar, Jesús crida, alça la veu, és ben clar. Potser saben qui és, però no d’on ve... No coneixen qui l’ha enviat, aquell qui mereix tota la confiança. Crist sí que el coneix, perquè ve d’ell i és ell qui l’ha enviat...
Qui és Jesús per a ells? Per a ells és un de tants, el fill de Maria i Josep, el fuster... Els és difícil veure en Ell el Messies promès, el Fill de Déu, no acaben d’entendre unes paraules que els qüestionen, que els interpel•len, que els fan restar bocabadats. Però, llavors, el coneixen veritablement? El coneixem nosaltres?
Jesús és a prop dels cors que sofreixen, vetlla per cada un, no té por del que pugui passar, només vol fer la voluntat del Pare que l’ha enviat. La seva voluntat és donar vida, donar amor, esperança, predicar la Paraula. És donar a conèixer Déu a través seu... Va haver de cridar per expressar la confiança que té en Déu, per revelar que ve de Déu.
Que el Senyor augmenti la nostra fe, que creiem que Jesucrist ve del Pare: confiem en Ell i acollim-lo com a Fill de Déu que el Pare ens envia, acollim-lo amb goig en la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada