Comentari de Jn 15,1-8 (23-04-2012) - Sant Jordi

Dues són les actituds que es van repetint i que se’ns demana a la paràbola del cep veritable: romandre en Crist i donar molt de fruit. Aquesta és la voluntat de Déu, el vinyater; la seva glòria és que les sarments donem molt de fruit i siguem deixebles seus. 

Estem cridats a viure en comunió amb Crist, el cep veritable, a fer participar els altres de la vida en Crist; a estar en Ell, formant unitat amb els deixebles, amb el poble de Déu que és l’Església. Estar en Ell sobretot tenint una relació profunda, íntima, una relació que neix i creix en l’amor, que brolla de viure segons l’Evangeli. 

Si estem units a Crist donarem fruit abundant, donarem més amor. La clau per això és l’adhesió al projecte de Jesús, assumir un estil de vida verdaderament cristià; cal ser generosos, beure de l’Eucaristia, font i cim de la vida cristiana, de la pregària, cal esforçar-nos perquè la Paraula de Déu romangui en nosaltres, ens faci anar aprenent a poc a poc a viure com Ell. Aquest acostament ens contagiarà l’amor de Déu al món, farà que ens apassionem pel seu projecte, anirà infonent en nosaltres el seu Esperit. Cal ser conscients també que hem de podar la nostra vida, purificar-la perquè pugui fluir la saba de l’Amor de Déu.

Sant Jordi es va prendre de debò el missatge de l’Evangeli. Que com ell treiem de la unió i comunió amb Crist que ens alimenta, la valentia, i del Senyor la força per a ser-li fidels. Que Sant Jordi intercedeixi per nosaltres, ens doni una fe profunda i ens ajudi a ser veritables testimonis de Crist.

Crist ressuscitat es fa present

Al capvespre del mateix diumenge, quan els dos deixebles d’Emmaús contaven als Onze el que els havia passat pel camí, com havien “vist” Jesús, com els havia explicat tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a Ell i com  l’havien reconegut quan partia el pa, Jesús es torna a aparèixer enmig d’ells. És Ell en persona, de carn i ossos! Es deixa trobar, el poden palpar... La seva presència els aporta pau i alegria; però també pors i dubtes. Sembla que necessitin signes encara més evidents: la Paraula, compartir amb Ell un àpat...

Crist ressuscitat s’apareix també a nosaltres, ens il·lumina, ens intrueix i ens envia a predicar, ens exhorta a la conversió i ens convida a mirar el futur amb esperança i ànim. És Ell, és presència viva que deixa petjades d’amor i vida en el nostre cor i en la nostra existència. És la víctima innocent, el just, el sant, que ens allibera dels pecats. Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts! S’ha complert tot el que Déu havia posat en boca dels profetes. Sí, havia de patir, per tots nosaltres, per salvar-nos. I ara ens dóna la pau, ens demana menjar, ens obre el camí de la vida..., ens diu: “Sóc aquí amb vosaltres, no tingueu por! Anuncieu l’alegria que encara es remou per dins! Esclateu en cants i crits de festa! Que brilli en vosaltres la Llum del meu rostre!”.

Ell es fa present en l’Eucaristia, en la pregària, en tots els sagraments, en l’Església especialment, en els altres, i més concretament, en els més necessitats: pobres i malalts; es fa present enmig de la comunitat, a la taula de la Paraula, a la taula de l’Eucaristia,  i ens envia al món perquè tothom conegui l’amor de Déu manifestat en Jesucrist. Ja en som ben conscients?

És realment el Senyor, és aquí enmig de nosaltres. Ell és vida, pau, alegria, amor. Ens ho dóna tot. I ens proposa compartir la seva vida, fer de la vida un servei, ser testimonis d’amor. Reconeguem-lo en l’Eucaristia, sentim-nos enviats a seguir endavant. Reposant  en Ell i abandonant-nos a Ell tot és possible, tot és joia., tot és vida. En qui si no trobaríem el goig?

Senyor, obre’ns el sentit de les Escriptures, obre el nostre enteniment; concedeix-nos el do d’una alegria que no s’acaba. Fes que s’abrusi el nostre cor quan  ens parles, que confiem en Tu, que et reconeguem en les petites coses de cada dia. I fes créixer la nostra fe i el nostre compromís perquè puguem revelar-te als qui no et coneixen, perquè siguem fidels testimonis de resurrecció, de presència viva, del que hem vist i sentit al voltant de la taula.