Al capvespre del mateix diumenge, quan els dos deixebles d’Emmaús contaven als Onze el que els havia passat pel camí, com havien “vist” Jesús, com els havia explicat tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a Ell i com l’havien reconegut quan partia el pa, Jesús es torna a aparèixer enmig d’ells. És Ell en persona, de carn i ossos! Es deixa trobar, el poden palpar... La seva presència els aporta pau i alegria; però també pors i dubtes. Sembla que necessitin signes encara més evidents: la Paraula, compartir amb Ell un àpat...
Crist ressuscitat s’apareix també a nosaltres, ens il·lumina, ens intrueix i ens envia a predicar, ens exhorta a la conversió i ens convida a mirar el futur amb esperança i ànim. És Ell, és presència viva que deixa petjades d’amor i vida en el nostre cor i en la nostra existència. És la víctima innocent, el just, el sant, que ens allibera dels pecats. Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts! S’ha complert tot el que Déu havia posat en boca dels profetes. Sí, havia de patir, per tots nosaltres, per salvar-nos. I ara ens dóna la pau, ens demana menjar, ens obre el camí de la vida..., ens diu: “Sóc aquí amb vosaltres, no tingueu por! Anuncieu l’alegria que encara es remou per dins! Esclateu en cants i crits de festa! Que brilli en vosaltres la Llum del meu rostre!”.
Ell es fa present en l’Eucaristia, en la pregària, en tots els sagraments, en l’Església especialment, en els altres, i més concretament, en els més necessitats: pobres i malalts; es fa present enmig de la comunitat, a la taula de la Paraula, a la taula de l’Eucaristia, i ens envia al món perquè tothom conegui l’amor de Déu manifestat en Jesucrist. Ja en som ben conscients?
És realment el Senyor, és aquí enmig de nosaltres. Ell és vida, pau, alegria, amor. Ens ho dóna tot. I ens proposa compartir la seva vida, fer de la vida un servei, ser testimonis d’amor. Reconeguem-lo en l’Eucaristia, sentim-nos enviats a seguir endavant. Reposant en Ell i abandonant-nos a Ell tot és possible, tot és joia., tot és vida. En qui si no trobaríem el goig?
Senyor, obre’ns el sentit de les Escriptures, obre el nostre enteniment; concedeix-nos el do d’una alegria que no s’acaba. Fes que s’abrusi el nostre cor quan ens parles, que confiem en Tu, que et reconeguem en les petites coses de cada dia. I fes créixer la nostra fe i el nostre compromís perquè puguem revelar-te als qui no et coneixen, perquè siguem fidels testimonis de resurrecció, de presència viva, del que hem vist i sentit al voltant de la taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada