Moguts per l’Esperit, enviats a proclamar les grandeses de Déu

Celebrem avui la diada de Pentecosta. Els deixebles han viscut una etapa única i irrepetible. Durant molts dies, Jesús, el Senyor, se’ls ha manifestat. L’han vist ressuscitat, l’han sentit, han menjat amb ell, han palpat les seves ferides. Però aquest temps privilegiat s’acaba. Ja no el podran veure físicament, però continuaran reunint-se en el seu nom, i seguiran “en contacte” amb Ell, perquè com a darrer i gran do de la Resurrecció, Jesús els envia l’Esperit Sant, compleix la seva promesa, donant plenitud al misteri pasqual.

Jesús els ofereix l’oportunitat de canviar, de néixer de nou, de comprendre les seves paraules i anunciar-les. Els encarrega la missió de perdonar els pecats, de donar testimoni d’Ell... Els dóna també la Pau, i aquest do els fa més forts encara. La transformació dels deixebles és tan positiva i immediata que ens meravella. Es llencen totalment i de manera joiosa a l’aventura de fer pública la seva fe. L’Esperit els mou a anar arreu a anunciar l’evangeli. Passen a l’acció. El seu atreviment no ha estat en va ni ha estat casual: han continuat l’obra de Déu, el mateix amor, el mateix projecte. 

Per un do de l’Esperit Sant, podem confessar que Jesús és el Senyor... Abrandats, com els apòstols, per l’Esperit Sant, que és llum, força i foc, els cristians d’avui som enviats a proclamar les grandeses de Déu –que ho ha fet tot amb saviesa- a tots els pobles, a pregar i lluitar perquè el nou alè creador de l’Esperit de Déu il·lumini i vivifiqui la vida de tots, a construir el regne de Déu, continuant així la missió de Jesucrist, a reeixir la lluita pasqual contra el pecat.

Celebrem la vinguda de l’Esperit, l’alè de vida que ens renova, que ens envia a anunciar a tothom l’Evangeli; que ens obre portes i finestres per no viure només centrats en nosaltres mateixos. Sentim-nos enviats amb la força de l’Esperit, deixem que actuï en nosaltres: que ens transformi, que ens parli, que ens digui com hem de pregar. Escoltem-lo sempre. Disposem el nostre cor per acollir els seus dons. I parlem la llengua de l’Esperit, la de l’amor, així tots ens entendrem millor i  viurem amb joia; així, forts en la fe, donarem testimoni i evangelitzarem.

Comentari de Jn 17,11-19 (23-05-2012) - Dimecres VII de Pasqua

Per Jesucrist, s’acosta el dia definitiu de tornar al Pare. N’és ben conscient. Sap que ja ha complert la voluntat de Déu, que ja ha estat glorificat, que s’ha entregat generosament a tots. Ha de marxar, deixar els deixebles, però no els deixarà sols: els enviarà l’Esperit Sant.

Abans, però, alça els ulls al cel i prega, es dirigeix amb transparència i sinceritat al Pare, que tot ho pot. Demana que siguem u, que formem unitat. No voldria baralles en nom seu ni discussions sobre qui és més important. Vetlla per tots nosaltres, vol que tinguem la seva joia, que siguem feliços amb Ell, que confiem en la seva Paraula.

Enmig d’un món on sembla que tot val, que la llibertat humana ens permet fer de tot i que la religió es deixa en segon terme, en l’àmbit privat, cal que ens mantinguem ferms en la fe, forts i valents de realitzar les obres de Déu, el que Ell ens confia. Cal que assumim la missió, que siguem testimonis d’esperança. Que trobem moments de comunió, de compartir amb la comunitat. Hem de saber veure i valorar el que ens uneix i procurar no criticar el que ens distancia els uns dels altres, també en la mateixa Església.

Reflexionem sobre tot el que Jesús ens ha ensenyat amb la seva vida i siguem conscients que Jesús serà sempre present en l'Església, ens farà continuar la seva obra i ens ajudarà enmig de les dificultats que trobarem en el món. Pregant en comunió amb Ell, demanem al Pare que ens ajudi a mantenir-nos units en el seu amor, que ens alliberi de qualsevol mal i ens consagri en la veritat.