Moguts per l’Esperit, enviats a proclamar les grandeses de Déu

Celebrem avui la diada de Pentecosta. Els deixebles han viscut una etapa única i irrepetible. Durant molts dies, Jesús, el Senyor, se’ls ha manifestat. L’han vist ressuscitat, l’han sentit, han menjat amb ell, han palpat les seves ferides. Però aquest temps privilegiat s’acaba. Ja no el podran veure físicament, però continuaran reunint-se en el seu nom, i seguiran “en contacte” amb Ell, perquè com a darrer i gran do de la Resurrecció, Jesús els envia l’Esperit Sant, compleix la seva promesa, donant plenitud al misteri pasqual.

Jesús els ofereix l’oportunitat de canviar, de néixer de nou, de comprendre les seves paraules i anunciar-les. Els encarrega la missió de perdonar els pecats, de donar testimoni d’Ell... Els dóna també la Pau, i aquest do els fa més forts encara. La transformació dels deixebles és tan positiva i immediata que ens meravella. Es llencen totalment i de manera joiosa a l’aventura de fer pública la seva fe. L’Esperit els mou a anar arreu a anunciar l’evangeli. Passen a l’acció. El seu atreviment no ha estat en va ni ha estat casual: han continuat l’obra de Déu, el mateix amor, el mateix projecte. 

Per un do de l’Esperit Sant, podem confessar que Jesús és el Senyor... Abrandats, com els apòstols, per l’Esperit Sant, que és llum, força i foc, els cristians d’avui som enviats a proclamar les grandeses de Déu –que ho ha fet tot amb saviesa- a tots els pobles, a pregar i lluitar perquè el nou alè creador de l’Esperit de Déu il·lumini i vivifiqui la vida de tots, a construir el regne de Déu, continuant així la missió de Jesucrist, a reeixir la lluita pasqual contra el pecat.

Celebrem la vinguda de l’Esperit, l’alè de vida que ens renova, que ens envia a anunciar a tothom l’Evangeli; que ens obre portes i finestres per no viure només centrats en nosaltres mateixos. Sentim-nos enviats amb la força de l’Esperit, deixem que actuï en nosaltres: que ens transformi, que ens parli, que ens digui com hem de pregar. Escoltem-lo sempre. Disposem el nostre cor per acollir els seus dons. I parlem la llengua de l’Esperit, la de l’amor, així tots ens entendrem millor i  viurem amb joia; així, forts en la fe, donarem testimoni i evangelitzarem.