dimarts, 5 de juny del 2012

El meu testimoni com a intercessora



La nit del 2 al 3 de juny vaig participar en una experiència de nova evangelització, original d'Itàlia, una llum en la nit, una activitat organitzada per les delegacions de pastoral de joventut per tal de despertar en els joves la vocació missionera i ajudar-los a ser anunciadors de l'Evangeli. Vaig ser sentinella en la nit, juntament amb altres joves provinents de diverses diòcesis de Catalunya.

Després d'una estona d'esbarjo, d'una formació necessària, de sopar i d'una pregària conjunta, havia arribat l'hora de la veritat, l'hora de l'enviament. I Déu va voler que em toqués intercedir per un parell de joves que sortirien al carrer: l'Assumpta i en David. Durant més de dues hores vaig pregar per ells, i també per la Maria i en Jaime, perquè Jesucrist els acompanyés amb el seu Esperit perquè fossin instruments del seu Amor; demanava al Senyor que els donés coratge, que no tinguessin por i confiessin en Ell, que tot ho pot; que poguessin ser fidels testimonis de la veritat i que trobessin les paraules justes i necessàries.

Van ser moments de pregària intensa, de molta emoció en veure que sí, hi havia joves que entraven i s'apropaven a Jesús, i rebien una conversió... Alhora, veia com realment Jesús és present, és viu, i el veia més viu que mai: no només el palpava en l'ambient de recolliment, d'oració o en els rostres brillants de la gent, sinó més plenament encara. És present, Ell mateix, Ell que és el pa viu baixat del cel, exposat en el Santíssim. I jo només tenia ulls per a Ell. No hi havia distraccions de cap mena. Tots els pensaments anaven en una mateixa direcció, tot per Ell i pels sentinelles.

Tots plegats, tant els joves valents que, confiant en el Senyor, van sortir al carrer a l'encontre d'altres joves com ells, com els joves que animaven els cants i els que acollien els qui entraven a l'Església i els intercessors, érem a l'Església de santa Maria del Pi enviats a una missió concreta. Però hi érem, bàsicament, per Crist, centre de tota la vetllada i de tota la vida cristiana. Perquè el que brillava més en la nit era el Santíssim exposat. Perquè el motiu d'aquesta trobada no era cap altre que uns joves poguessin descobrir o redescobrir Jesucrist, tinguessin un encontre personal amb Ell, amb la intercessió de tots, per la pregària, pel cant, per l'acompanyament i per l'escolta d'un primer anunci quan es trobaven al carrer.

El poble que avançava a les fosques va veure una gran llum. I la Llum va brillar al centre de Barcelona, com a protagonista principal de tot. Que n'és de gran el Senyor! Quantes meravelles havia realitzat durant la nit! Quina nit!

Al final, estava ben contenta per tot el que havia succeït i amb la certesa que aquella experiència es tornaria a repetir, amb un nou enviament, una nova missió. Tot m'havia semblat increïble! Per això, després de pronunciar diversos "Gràcies, Senyor!", em va arribar un xiuxiueig a cau d'orella: coses més grans veuràs!


1 comentari: