Durant el sermó de la muntanya, Jesús instrueix els deixebles amb unes paraules que sorprenen perquè ens diu que no ens neguitegem per la nostra vida. Ens trobem enmig d’una crisi econòmica que afecta gran part de la població, hem de fer esforços per arribar a finals de mes, molts joves i no tan joves, estan a l’atur; malalties com el càncer continuen essent el mal del món... No estem per llençar massa coets, precisament. El futur és incert... I no ens hem de preocupar? Què ens vol dir Jesús?
Simplement vol que ens fixem en el que passa a la natura, on tot segueix un cicle, un ordre, i si s’altera acostuma a ser per culpa de l’home; Jesús ens convida a viure el dia a dia; a recordar les prioritats del nostre cor i de la vida concreta. No ens demana pas que siguem indiferents ni que ens quedem de braços creuats, sinó que visquem amb la mateixa confiança que els ocells o els lliris del camp, perquè el neguit pel demà no porta enlloc, no ens permet avançar; Jesucrist ens convida a tenir l’atreviment d’abandonar-nos a Ell, a confiar que estem en bones mans, a les mans d’Algú que vetlla per nosaltres, que no ens abandonarà; que per molt enfonsats que estiguem, sempre serà en nosaltres.
Per tant, siguem optimistes! Busquem Déu i el seu Regne, que és a prop! I tinguem cura dels altres. Déu proveïrà. Posem-ho tot al servei del Senyor i dels germans, sense pors, sense dubtes. Treballem per un món més just i humà i procurem aconseguir ser un reflex de qui ens ha creat.
Demanem al Senyor que no deixi d’actuar en nosaltres, que ens ajudi a confiar més en Ell i ens mogui a compartir tots els nostres béns, per centrar-nos en el que realment importa, les persones, i no tant en la nostra seguretat, el diner, l’atzar, l’èxit o el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada