Evangeli (Jn 20,1-9)
El diumenge Maria Magdalena se
n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia
estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere
i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el
Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre
deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble
s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat
el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere,
entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que
li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al
mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al
sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que,
segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Reflexió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada